divendres, 9 de novembre del 2018

Cami mitja Espirall i 10k lavern 04/11/18

Després d anular el dia 28/10/18 la cursa del cava de Sant Sadurní per culpa de la pluja , me centrat en guanyar velocitat i fer curses més curtes i d assfalt , espero que en bon criteri ( això aviat ho sabré perque m estic buscant un mister ) però de moment entrenant sense pressió i anar fent per sensacions .
Això del asfalt serà difícil em fa mal el peu i estic entrenant dia si i dia no i anant al fissió , a acostumat a ritmes baixos , això de córrer tanta estona seguida sense parar costa, però en aquesta vida mai he vist que ningú guanyi res sense treball a derrere , aquesta vida "tot costa " com diu el gran guru en  Pep   .

Així que em vaig trobar fent la 10k de lavern amb casi 47 minuts està bé ,però la meva millor marca en una 10 k és de 44 minuts així que encara estic lluny del meu tope i em queda molta feina per fer .

Tinc ganes de tenir entrenador i treballar hi una mesos i saber on tinc el meu tope i el meu màxim , i provar diferents distàncies tant en asfalt com en muntanya , i fer muntanya tècnica i amb pista i saber en quina distància i modalitat sóc millor , perquè jo diria que sóc millor en distancies de entre 50 i 75 km entre 2000 i 4000 + i en llocs tècnics que faci la cursa més lenta , però al igual em sorprènc a mi mateix i resulta que on trec més bon resultat és una 10 k de muntanya tècnica O en una mitja d asflalt , de vegades la vida et sorprèn així que tinc ganes a 2 / 3 anys vista probar varies modalitats i veure on sóc millor ,perquè potser em penso que lo meu son les rosetes amb ulls blaus i al final resulta que soc un crack de la samba i em trobo a Brasil movent la cadera .
Aquest camí sera emocionant i mirare de compartir ho sempre que es pugui ja que anar sol és molt aburrit , amb els meus dos idols i referents , un d asfalt que a més es un professor mai he après tant com amb ell , té totes les dades de ultra trail Mister win (el mister chip de l ultra fons el sr Varias)i l altre de muntanya , bé el sr Fos és ídol total , tot ho fa bé , jugui a la posició que jugui sempre està allà davant i com no el meu descobridor i sr amb una paciència ilimitada com és el Sr Roger , ja que dec ésser la persona que més preguntes li he fet ( tret de la seva dona esclar )  i el que més vegades m ha aixecat , el sr Roger , és un mister a la sombra ....

Per cert srs encara em de ficar data però el sopar de Nadal , ara sabré si llegiu el blog Jaja

Post ultra Pirineu i km vertical La Granada

Després d acabar l ultra Pirineu , no com m hagués agradat ,però al cap i a la fi la vaig acabar , en una cursa que abandona gairebé el 40 % de la gent que la comença ja és un èxit acabar la . En fi m ho vull treure del cap i mirar endavant. 

3 setmanes més  tard el 12 octubre va tocar fer amb família i a casa el km vertical de la Granada , més una festa i pasar unes hores divertides amb amics i companys del poble , pujar de santa fe a la Granada ( uns 800 metres ) en gairebé 4 minuts , massa lent , l any vinent haurem de millorar ho . Però ens ho vam passar molt bé ja que tots en coneixem .
No he tornar a fer ho , però prometo que hi aniré a fer alguns entrenos en forma de sèrie , bon lloc per practicar sèries en pujada .

diumenge, 23 de setembre del 2018

Ultra Pirineu 2018

Ara que ja fa 3 setmanes de la ultra Pirineu i que tot es veu millor el cos ja està descansat i els pensaments negatius ja estan fora , és un bon moment per fer balanç de la gesta aconseguida que no es poca .
Primer de tot i amb total merexament voldria donar les gràcies ( encara que se que ells cuan ho lleguixin no ho reconeixaran)
Al sr Fos , al sr Varias i al sr Vives ,peçes claus abans després i durant la cursa per jo poguer la acabar
També voldria dir i això m ho dic a mi mateix , que no faré cap més ultra de més 100 km i 6000+ sense preparar ho com la cursa es mereix , al final vaig acabar.
Pero va ésser per la experiència en altres que no vaig acabar , que em varen ajudar a no fallar en lo mateix, com no quedar me sol a la nit i portar la roba dintre bosses perquè no es mulli amb la suor i al fer fred tenir-la calenta , tambe vaig contar cada pas , sempre curts , mirant de trepitjar en pla sempre , les pujades sempre caminant , les baixades en pedres també caminant i només deixar me anar en baixada i pla evitant de torsar me el peus i guardant cames fins el final i a partir de Gósol totalment camiant i jugant amb els temps de tall i descansant .
Un lio de tàctica però no en tenia més si volia acabar 
Com he dit abans ,vaig mirar de no competre errors que en altres ultres em van portar a l abandó con no anar de nit sol , portar roba seca dintre la motxilla dintre una bossa esclar sinó es mulla i sobretot Portar el tema begudes i menjar correctament que això és potser lo únic que Porto bé sempre encara que ho dic amb la boca petita per si d acas .
Nose si llegirà molta gent aquest blog pero faria una recomanació , començant per mi el primer , fer una ultra de 110 km , vol dir una molt bona preparació i experiència en aquest tipus de prova , és un error pensar que per haver fet alguna marató ja pensar que un estàs preparat , aconsellar agafar un entrenador O si més no mesos abans preparar ho bé , demanant opinió amb la gent que la fet i llegint blogs O mirant algun vídeo de corredors pro que expliquen que fer una ultra no es arribar i moldre , si vols disfrutar d acabar una ultra com l ultra Pirineu , hi ha molta feina ,sacrifici i molt d ofici en els moments dolents que amb aquestes distàncies sempre arriben en un moment O altre ,i de lo que realment estaràs satisfet en acabarla es de tots els mesos de preparació i de lo dur que han estat a la vegada que també has disfrutat de cada entrenament , Crec que aquesta és la mentalitat per fer algo així.
Imagino que no tothom hi estara d acord al final es la meva opinió , la opinió de una persona anònima , de una persona del carrer que cuan va per el seu poble ningú sap que he fet l ultra Pirineu i ningú li pica l esquena per felicitar-lo , al final el món funciona sol i cadascú té la seva manera d ésser feliç , com diu el meu amic quina diferència hi ha entre guanyar la Champions i la final de la copa Penedès? Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions

dimecres, 19 de setembre del 2018

Occ Chamonix

Grans 5 dies a Chamonix , després de coronar el Kilimanjaro encara amb l adrenalina al cos vam anar al Bressol del ultra trail , quina setmana més elegant i carregada d emocions i energies renovades vam passar a Chamonix, un lloc que per poc que pugui vull anar repetint any rere any encara que sigui per anar animar :)
La cursa en si de 56 km molt corribles en bona part del recorregut ,però això a vegades et pot anar en contra sinó saps controlar el teu cos .
Una sortida de més de 2000 corredors espectacular amb una posta en escena magnífica tot i ésser la cursa més curta i amb menys renom
Al final 9 hores  30 minuts  , de menys a més  , exceptuant els últims 4 km de baixada que em van sobrar i vaig patir de cames i sobretot els últims 2 que pases per dintre Chamonix i tot t anima i cualsevol no corre , cosa que va fer que vagi arribar a la meta sense aire i gairebé marejat però això sí amb la gent animant per tot el recorregut i jo tornant als aplaudiments , salvant les distàncies però salvantes molt i molt ehh em vaig sentir futbolista per un moment i l afició aplaudint i dient el meu nom , no eran 80 000 persones , unes cuantes menys però vaja un corredor de 4 com jo s agraeix i molt , només per això ,per l escalfor i els ànims del públic durant pràcticament tota la cursa val la pena tornar hi un altre any .

Encantat de compartir l experiència amb el sr Fos i espero l any vinent poder tornar hi amb ell i més gent si pot ésser .

diumenge, 9 de setembre del 2018

Kilimanjaro

Avui al raco de pensar ara que la sang ja s ha tornat més clara i que la trempera ja no es matínera és un bon moment per fer balanç .

Diu la llegenda que el Kilimanjaro et canvia la vida , bé això és aviat per dir ho , crec que fins el dia que em retiri de la vida no ho podre dir això ...De moment m ha fet canviar alguns pensaments O m ha fet sorprendre encara més de lo que pot fer el cos humà , cuasi tot són experiències bones i positives pero algunes de no tant que tambe s han de passar per aprendre tot a la vida val , és qüestió de saber ho transformar i allí dalt és el lloc ideal per canviar els pensaments de dolents a bons.

Miraré de fer ho amb 8 capituls un per dia ajuntant el primer i segon dia i la resta individuals

Dia 1 i 2 / 18/08-19/08/. 2018

Primer dia viatje de Barcelona a Dubai
Per cert Dubai molt extrany gent molt tapada mirades perdudes tot molt molt espès ...és una mezcla de país del futur i del passat molt modern en cuan a instal·lacions però molt enrrere en cuan a etica , crec que en pocs països em sentiria apàtic i desconfiat .
A Dubai unes 6 hores i avui cap al Kilimanjaro amb escala inclosa sense baixar del avio cosa que fa que el viatje duri gairebé un dia , diumenge arribar al aeroport allà les 21 00 pagar el visats i ja estem dintre el cotxe direcció l hotel sense temps a més arribar a les 23 00 sopar i dormir en un llit en lo que seria el dia més plàcid de tots i sense saber lo que vindria per davant .

Dilluns dia 20/08/2018

A les 8 00 a esmorzar i a les 9 00 trobada amb el guia per el control de material
Primera toma de contacte amb el gran Samuel ...
Vam anar a Gazzele(que es l empresa que organitza la travessa amb el sr Chris de jefe)
Allí ens esperava un autocar al més pur estil Àfrica amb tots els porteadors i tots cap dintre ,uns 20 érem i cap a la porta de la ruta maxame .Allí firmar esperar un mica cargar el picnic i cap amunt sobre la 13 00 del migdia

dimecres, 15 d’agost del 2018

Cami al Kilimanjaro

Bon dia , com no estic al meu raco de pensar al bar on aquí ningú sembla estar nerviós per el gran repte que comença dissabte a la nit cuan agafem l avio i sobretot dilluns cuan comença la ruta
Tot és preparat i tot apunt per arribar més amunt que mai , diuen que anar al Kilimanjaro et canvia la vida
Ganes de saber com
Tants mesos pensant i ara ja tinc la maleta feta , no sembla que pogui ésser però es ven veritat

17/08/2018

Només un dia l any puc dir que demà marxo al Kilimanjaro i aquest dia és avui
Que curiós esperant tant una cosa i cuan arriba sembla que no sigui veritat...
Nose si un es pot entrenar per un viatje així,però l emoció de no saber el que passarà em fa aixecar del seient a hores d ara...
Tot està per escriure...

18/08/2018

Avui si es l últim dia no hi ha més a partir de demà res tornarà a ésser
Ens canviarà la vida diuen

Avui és el principi del final , un final que durarà 9 dies , menys nerviós del que em pensava , imagino perquè encara estic al lloc de pensar i tot mes familiar , un cop sobre l avio tot serà diferent

M esperen tres grans reptes amb poc més de un mes
Kilimanjaro
occ
Ultra Pirineu

Després de un Juny i mig juliol per olvidar sembla que torna a sortir el sol , lo difícil de la vida és sobre viure amb dies de pluja , però sense aquets dies no valorariem tant els dies de sol

divendres, 20 de juliol del 2018

Carros de foc 16/07 i resum fins 15/08

Gran travessa de carros de foc amb el sr Fos ,de dilluns a dijous .
Començant dilluns amb pocs km uns 10 i colmimant dijous amb uns 20, passant per dimarts amb uns 22 i dimecres dia estrella fent 29 km 2100+ fent el mític contraix amb una mica de neu ,dia èpic .
Dijous gran dinar i cap a casa .
Baixant amb problemes de mal de cap i divendres fet pols dormint molt i avui dissabte ja millor i espero remuntar.
Això sí petita secuela , petit esguinç a l empeine que no m inpediex caminar però que el dijous de carros foc em va donar la tabarra i sóc sèrio dubte per Catllaràs.

01/08/2018

De fet tan dubte que no la vaig fer , a vegades va bé anar al fang unes quantes setmanes i saber que ningú regala res i que tot requereix el seu esforç i sobretot una bona estratègia i planificació
El mes d agost ja ha començat diferent

15/08/2018

A dia d avui ja hem començat a entrenar
Em anat a besanque a Fer el meu primer 3000 el perdiguero , un tros de la cavalls del vent i el Puigmal , sort en tinc del meu amic el Sr Fos , que m ha tret del fang m ha rentat una mica amb aigua i m ha fet veure alguna obvietat que nose perquè jo no la veia , segurament les olleres entalades de baff!!!

Ara toca acabar la temporada dignament venen unes vacances d anar amb el cinturó lligat tota l estona i després el gran repte de la temporada la ultra Pirineu
Que no arribo com jo em vaig planificar al gener si , que estic més pesat i més lent del que voldria si , de que em falta molt entrenament si , però a la vida no és tot com un voldria , tinc les amistats que no hi ha millor ajuda que aquesta i el braçalet de capità que no és poca cosa .
Dic lo de les amistats i de la família perquè no hi ha res que et doni més força que això.
Sabeu que passaria si un quedesiu sitiats 1 més a dalt de una muntanya sense res només amb lo ficat? Sabeu que us donaria força per seguir , per viure , a que no ho sabeu ? La tele potser ? El rellotge de 660 euros ? Res d això la força us la donaria la família les amistats el amor de la teva vida gràcies aixo miraries de sobreviure només per veure'ls de nou i fer una abraçada així de fàcil , doncs això m agafaré jo per intentar acabar la ultra Pirineu , ho tinc tot en contra pero tinc la força del sentiment i això em vull agafar perquè contra pronòstic la pugui acabar .

diumenge, 8 de juliol del 2018

Celestrial 83 km 5000+ 07/07/2018

Poc a explicar aquesta vegada , tot va començar malament , arribar tard , ja havien tancat l entrega de dorsals no vaig donar la bossa de vida , no em van deixar.
Culpa meva per no mirar horaris .
Començar la cursa corrent a tope , als 15 minuts parar per falta de llum i tot l esforç de la sortida per res ja que em va passar tota la gent una altre vegada en els 4 minuts que vaig estar parat ,culpa meva un altre cop per no ficar les piles noves abans de començar ...suar com un condenat , olleres entelades , roba mullada inclús la de dintre la motxilla , a vegades penso perquè tanta roba tècnica si acaba mullada igual i tot se'm mulla de suor i clar km 15 primer avituallament , un pèl tard per mi , ja que són 15 km i 1000 positius de nit , 3 hores hi vaig estar , el primer poc més de una hora , ho trobo increïble això ....i si a sobre et fan estar en fila índia per passar per l avituallament , 20 minuts eterns suat es igual a hipotèrmia lleu molt lleu , de fet no és hipotèrmia lo que em va passar ,tremolar de fred i mans gelades i si estàs en molt baixa forma tan física com mental com el meu cas , doncs plegas i abansones.
Culpa meva també per anar hi . Com he dit poc a explicar i poc ajudar per qui ho llegeix hi . Això sí ,si la fes un altre any aquest avituallament mel salto segur , portaria més aigua i menjar a sobre i ja està , aquells 20 minutos a 2000 metres d alçada tot suat són mortals , almenys per mi . 

diumenge, 24 de juny del 2018

Traill Ulldeter 44 km 17/06/2018

Poc a dir , dia que va confirmar que un servidor no està en bon moment de forma , anat bastant bé fins el km 17 de pujada i a partir d allí un viacrucis fins arribar a l arribada , cuan les cames no et porten,el tormells seblem mantega i no aguanten res i els cuadriceps que seblem pedres i no aguanten res , és molt dur i set fa eterna la cursa a més l esencia de tot que és per mi els disfrutar de la natura és perd , llavors et tens que replantejar coses , però això sempre fer ho millor en fred .

diumenge, 20 de maig del 2018

Berga Rasos Berga 20/05/2018

Ras i curt
Cursa molt dura els primers 4 km de una duresa casi extrema però de unes vistes casi extremes també, val la pena , però mireu de fer la tenint cames fresques , ja que jo hi vaig anar tocat ho vaig pagar fent més de 4 hores, passant per calor fred aigua i fins i tot vam beure la neu.
En fi sense més no la vaig disfrutar gaire per culpa de no anar bé de cames i fer la gran equivocació de no encertar amb les bambes noves i anar amb llagues i sense recanvi de res els últims 6 km que van ésser eterns...va servir de gran experiència per saber que no podia portar aquestes bambes per bastions tot i que les havia comprat per fer les curses d alta muntanya....
De tot s aprèn
Això sí companyia de luxe amb el gran Francesc Fos.
Carrera per oblidar, converses per emarca.

dissabte, 19 de maig del 2018

Camí a Bastions Ultra 92km 19/05/2018

TéNi15 dies abans de la cursa els nervis a flor de pell,sense saber si he fet els deures i amb dubtes masses dubtes que espero vagin marxant poc a poc....per sort tinc l ajuda de uns bona amics amb molta experiència on els seus consells estan essent claus per canalitzar tantes emocions i pensaments negatius .... Però ja està fet i decidit... mai a la  vida hagués pensat que jo un noi en molts moments de la meva vida més de viure de nit que dia (no cal profunditzar crec que tothom s ho pot imaginar de que parlo), podria ésser capaç d encara un repte tan majúscul.
Tot i quan més s acosta el dia més dubtes tinc , això no és gens bo la veritat és aquesta ...com més dubtes més possibilitats de no acabat, crec que no sóc conscient  de les dificultats que em trobaré potser per això dubto tant...estic parlant amb companys  amb experiència  en la muntanya  aquesta dies i totes les opinions  t ajuden d alguna manera ,potser assumir la derrota en cas de que arribi... desde principi d any entrenant per arribar bé els 2 de juny però no ha estat així...pero el passat no és pot canviar  així que tocarà assumir el present...
De moment estaré els 15 dies pròxims només  fent exercicis de recuperació per almenys mirar de començar sense molèsties...a vegades la vida et sorprèn i mai saps lo que t espera a la muntanya, jo vull estar a la sortida per si la vida em sorprèn,  no em vull rendir abans de començar...
24/05/2018
Després de tornar al fissió ahir i d estar encara amb la musculació adolorida esperant que es recuperi per d aquí 8 dies,no tot són males notícies.Ahir tenia que veurem amb la nutricionista i he recuperat una mica de pes que em feia falta ,però lo millor de tot baixant massa grasa i pujant massa muscular ,els retocs que vàrem fer fa 3 setmanes han donat resultat ....això m ajuda a ésser optimista si puc controlar el tema nutricional ja tindré una batalla guanyada ja que la batalla del cansasi y problemes físics aquesta de ven segur que la tindre perduda .... La clau estarà en el tema psicologic si també la puc guanyar ja tindré dos de guanyades i això em donaria molta números de poder acabar .
27/05/2018
Assentat a un racó del bar sol i pensatiu aquí tothom parla del partit d ahir, te'n dones compte que la vida continua , que la gent li és igual que tu tinguis bastions en 6 dies tothom té la seva vida i que els teus pensaments i preocupacions res té a veure amb el món...
Sempre he pensat perquè a les cafeteries i bars només i van homes....segur que té una explicació de  conducta de l home en vers la dona, però avui això no toca...
Per el cap em passen coses tan contradictòries com no saber com em trobaré de cames dubtes per si me preparat prou ò no... ò com si he nascut per les ultres trail de llargues distàncies a vegades em pasa per el cap això, i si acabo sense molèsties  i bé...alucinant eh com em poden passa per el cap coses tan diferents...
He decidit d aquí a divendres  anar preparant les coses cada dia una mica ,avui que tinc més temps em preparare les dos bosses de vida claus per poder acabar Bastions

29/05/2018
Avui tocava fer anys, això només  passa un cop l any i el dia era avui...moltes coses només passen un cop l any i de vegades no ho sabem fins el dia que passa...o simplement han passat i no ens donem compte...avui toca reflexionar assentat al sofà amb la tele apagada i la llum tènue fent que la meva sombra sigui més llarga de lo normal...avui ningú parla de futbol i tothom està en silenci....el silenci que em fa reflexionar i agrair a tota la gent que avui a invertit un dels béns  més vens preuats  que tenim , el temps...avui no toca pensar amb cap cursa toca disfrutar del bon dia que he passat i que ja és història....

01/06/2018

Ja estic al llit ,pensant en la seguent vegada que escrigui , ja no serà abans de la cursa ja serà després i el discurs serà un altre , mentre escric aquestes línies se'm tencan el ulls, potser i només per avui que faci cas al cos i em fiqui a dormir demà ....demà serà un altre dia diferent però un dia més ,espero que un bon dia...

03/06/2018

No he nascut per les ultra trail ara ja ho sé segur , i menys mal sinó quina feinada se'm venia a sobre....
Podria començar amb un discurs derrotista ò negatiu ò inlus realista ( encara que la realitat depèn qui la explica és blanca ò negre,sinó pregunta li a dos economistes  aixo) ...Pero m agradaria explicar tal cual em va anar cursa explicant el present , com si l estigués fent en aquets moments sense perspectiva com si cada paraula que escric fos un pas de la cursa.Per això ho explicaré amb primera persona i com si estigués fent la cursa a mida que vaig escrivint.

Curiosament  una cosa que sempre porto malament  la nit abans per culpa dels nervis , el dormir em refereixo, ho he fet bé,  a les 21 30 ja dormia y me aixecat a les 4 00 . Amb tot el temps que fa que espero això i d aquí dos hores ja començo .Ho tinc tot apunt ja només queda anar fins a la línea de sortida i començar , arribo saludo algun company i companya i em fico a la línea de sortida molt allunyat del focos com m agrada a mi ,nerviós però és normal és el meu debut en una gran prova , mai a la vida m hagués pensat que jo era capaç d estar a la línea de sortida de una prova així ,perquè contràriament a lo sol pensar la gent només per ésser allí sortint havia invertit molta suor i moltes hores , però només per el simple fet d estar a la línea de sortida tot val la pena ....
Tocan les 6 i el món es para per un moment per mi i comença la cursa...
Em fico entre els 20 últims penso això és llarg i a mi com a novell em toca estar aquí derrere ...recordo tenir ganes de pixar només sortir , així que a la mínima que puc paro a un corriol a fer un riu i esclar les poques persones que tenia derrere em pasen  , així que em fico l últim si si l últim al km 1 si hagués control sortiria com últim de la cursa ho vaig trobar anecdòtic però a la vegada curiós , esclar que l últim algú ho té que ésser i vaig ésser jo per uns minuts , vaig tocar la " glòria " per uns instants

Camí de Núria , mitja marató amb 2100+ espectacular

De cami del Puigmal només recordo de pujar i pujar i sobretot passat Fontalba molt empinat i el sol al clatell que em va costar car, ja que cuan em vaig ficar crema estava escaldat , també recordo la neu per els voltants del corriol de pujada i pensant a la baixada tocarà esquiar ,però lo que mes recordo és la cantitat de gent em va adelantar , la majoria de la cursa de 70 unes 50 o més no els vaig contar , lo que sí em vaig fixar era com m adalantaven ,i la majoria hiperventilant, i jo que anava a un ritme anar fent per no arribar a dalt de tot amb el cor a fora ,pensava dintre meu, m agradaria saber cuan d aquests ho acabaran pagant o no...ja que aquestes coses es poden pagar car a la llarga ,però mai ho sabré .
Lo que si em donava compte que l oxigen allí dalt anava i em va començar una mica el mal de cap...arribem dalt i sense temps a res ,només disfrutant del paissatje tot nevat em tiro en picat avall sobre la neu literàriament,  alguns trams esquiant per sobre d altres de cul avall per relliscades però la gran majoria  de metres són enfonsant les cames 15 ò 20 centímetres per dintre la neu...la veritat volia guarda cames però el terreny molt abrupte i nevat tot i anar lent notava com es cargaven les cames , volia arribar en 4 30 a núria com a molt tardar però hi vaig arribar amb 5 15 , tot mullat i tocat de cames . Tocava canviar se tot de dalt a baix ,cuan dic tot és tot només la motxilla i els pals sobreviuen  la resta tot net bambes incloses...fins ara havia anat amb les trail per córrer i allí em vaig ficar les ultramax confiant que em durien a la gloria.Vaig saludar al sr Joan Garcia que li feia el seguiment a uns crack de les ultres el sr Pepo vives...D allí vaig sortir amb 6 hores de cursa sobre les 12 00,allí vaig tenir clar que la meva fantasia d acabar la cursa en 20 hores començava a trontollar....

La no olla a Núria fins al pic de l aguilà

He de dir que a Núria em vaig canviar del tot i vaig estar més temps del que voldria però és així...i sortint de Núria al no fer els pics doncs et feien passar per uns metres més avall per sobre els arbustos sense cap mena de corriol i amb molta pendent , O sigui el peu molt intestable i mai trepitjant pla , relliscant tota l estona amb la pendent de costat es mortal , és pateix  molt , amb l agraujant que de tant en tant et trobes alguna ladera de neu de uns 10 metres amb el perill d anar avall , que de fet és lo primer que em va passar al passar la primera , relliscar 25 metres avall fins que vaig sentir una veu que deia , clava els pals !!! I així ho vaig fer , després toca pujar que es molt pitjor que baixar reslliscant amb la neu avall...
Un sr em va explicar com evitar caure , és cuestio de clavar bé els tacons  de la bamba pasos curts i paciència molts paciència....i aixi vaig arribar com vaig poder al refugi del pic de l àliga i clar lo primer que em be el cap és dir , quin tomb i quin fart de patir per arribar uns metres més amunt al refugi de Núria . Recordo que vaig arribar allí tard molt tard per els pocs km que portava , i amb desgast més desgast del que em pensava , O sigui anava malament de temps per els pocs km que portava i més cansat de lo normal , però amb les esperances intactes

Camí cap a coll de 3 pics , 10 km pluja pedra i travessar un riu

Sempre em sorprèn com canvia la meteorologia en un instant a la muntanya això és lo que va passar sortint del refugi es va tapar el temps i mentres pujàvem no em vaig donar compte que tenia en impermeable ficat i m estava caient pedra, sort que no gaire  groses ,i també tenia les olleres entelades O sigui no veia res i casi casi caminava d esma , va ésser molt dur aquests tros perquè vaig anar molt lent els km no passaven, 18 minuts algun 20 minuts per fer un km molt desesperant ,però tocava picar pedra i sobretot tenir paciència , així vaig anar sobrevivint fins que em vaig trobar baixant la vall ja sense aigua directament a un riu sense pedres per trevessar lo , O sigui que s havia de trevessar ficanti a dintre i mullante els peus , això hagues sigut lo fàcil i n estic segur que es lo que va fer la gent del davant , jo vaig tirar les bambes a l altre cantó peus mullats i gelats que no va anar malament i després parat aixuegat els peus canvi de mitjons i 20 minuts perduts...recordo estar asentat a la vora del riu i veure unes vistes espectaculars amb tot de muntanyes super altes i  nevades disfrutant d aquell moment...sense temps per més amunt que fa pujada em trobo al pic de tres colls allí control i una mica més avall control i penso són les 5 de la tarda porto 11 hores i només 41 km , això si mai amb una marató (que es lo que portava fins aleshores) , m havia trobat amb neu ,calor ,fred ,predra , acabar xop i canviar me del tot , travessar un riu descals i clar 4000 + gairebé , potser vaig estar 20 o 25 minuts al avituallament asentat i esgotat , el meu pla de parar poc als avituallaments on no hi havia bossa de vida va anar al "garete" , gairebé res de lo que havia pensat estava sortint bé , però bé allí estava encara amb les ilusions intactes .

Baixada de 15 km cap a coll de marenell i posteriorment a Pardines

Tinc que dir que aquests 15 km següents eren els més corribles.
Però fins a coll de merenell , com que anaves borejant el coll casi sempre de costat i a mi em costa molt agafar ritme així a més el troç de dalt el corriol quedava enfosat i era estret i jo que sóc poc tècnic em costa correr ràpid , a més no podia les cames les tenia cansades , I això que havia anat asegurar cames i tota la cursa però el terreny tant tècnic i amb tantes pendents altes era imposible guardar res ja que les mateixes pendents obligaven a les cames a treballar dur , vull deixar clar que això sempre amb el meu nivell que diguesim per no ésser massa dur amb mi mateix , de principiant .La percepció pot variar depèn el nivell de cadascú , el primer que va fer 13 hores segur que va ésser un passeig tota la ultra.
Un cop fent una gran baixada arribo a coll de merenell , és on vaig parar menys ,cargar aigua i cap a pradines que estava a pocs km i tot baixada...
Al sortir del control sento un sr que diu una frase per l història " ara bé pista 3  km i després 3 km de corriol ràpid "
Pista vaig pensar? No recordava lo que era pensava que allí no existia això ,
Va ésser impresionant trotar 3km ,inclòs fer sub 6 en un km ( record meu en la ultra ) , no m ho creia , això just abans del corriol un mal de panxa terrible , ja hi som ni cuan puc correr , el cos em deixa córrer ....
Vaig tingué que anar sota una abre que no em veiés ningú i cap al lavabo ...i després corriol avall acabant amb una pista que em va portar a pradines , a les 19 30 de la tarda , i només havia fet 55 km i ja estava apunt de fer se de nit.

De cami al Taga

Tots tenim un ram de flors particular en cada cursa , bé el meu el vaig deixar al Taga que hi farem la última pared de pocs metres segurament però que a mi se va fer interminable per tot lo que portava acomulat i perquè era de nit i feia humitat vaig decidir deixar el famós ram de flors a dalt . I això que després de descansar uns 45 minuts a pradines on vaig fer cuasi de tot , veure molt de líquid , canviar me ficar me parxes al peus ja que les llagues estaven a punt de fer visita ,canvi de mitjons , vaja que vaig fer un complert allí dintre , amb la simpàtica de les " enfermeres" ,això semblaven per con anaven vestides totes de blanc i per com arribava la gent allí , el que anava més bé , feia alguna broma però poca cosa més , allí vaig veure abandonar molts gent , de fet la meitat de gent que arribava allí abandonava , penseu que anava dels últims i allí tots érem més aviat dolents sense despreciar ningú , ja m enteneu l expressió ...vaig sortir d allí com coet amb les forces renovades i no em feia mal enlloc vaig pensar ara és el meu moment , tots tenim un moment a una cursa i jo per fi havia trobat el meu , així que sorto trotant Adelant a 7 persones mentres vaig pujant al peu de Taga , penso he de mirar d arribar de dia a dalt el Taga, doncs res més lluny que al realitat , això va durar 3 km , després es va començar a complicar el terreny molt tècnic mullat i feia fred jo tenia tota la roba humida , vaga que arribar al avituallament del pou del Taga que tan sols estava a 8 km de Pardines em va semblar que tardava l eternitat , vaig pensar amb aquesta cursa no pasen els km és una passada...resumint que arribo al km 63 fosc i negre amb una humitat terrible i encara per fer la gran gesta , pujar la pared final del Taga que la tenia davant i tot i ésser de nit veia els llums de la gent i sospitava que pujar allí em costaria la vida i uns cuants rams de flors i així va ésser , un cop a dalt lo primer que vaig pensar com pot ésser que tan sols 10 km enrrere estigués tan bé i alli dalt estava per tirar , no vaig trobar resposta encara que segurament la té.
Penso ,Bueno ara vindrà una bona baixada fins al km 68 que és on es separa la cursa i aniré trotant i ja està . Doncs no , no va ésser així , de fet en aquesta cursa res de lo que pensava fer ho vaig poder fer O gairebé res , estar clar em falta molta més experiència ....doncs res baixada emlpinada molt empinada , amb herba fang i aigua i molta humitat sumat a les meves bambes molt còmodes sola alta tot lo que vulgueu però sense tacons , doncs això vol dir que a la mínima velocitat estàs a terra , vaig caure dos vegades d esquena que em va tremolar hasta l ànima , això em va fer agafar inseguretat ,així que va tocar baixar fent passos curts i amb pals davant O sigui igual O més lent que pujant , bonament arribo al km 68 on hi ha el desvio cap a ribes per els de la cursa de 70 i cap a Bruguera per els de la 92...aquí va començar el principi del final.....

Camí cap a l infern , 4 km que ho canvien tot i per olvidar O potser per recordar el temps dirà.

Just aquest punt al km 68 em quedo sol tothom qui tenia aprop es desvia cap a ribes , els següents 2 km són tenebrosos com si l atmosfera s hagués ficat d acord em trobo cami de Bruguera amb boira arbres al mig i molta humitat ,tota la roba mullada i els primers fantasmes que comencen aparèixer de fer masses fantasmes cap pensament bo , és com si la caixa del pensaments dolents s hagi desprecintat i començin a caure tots a més sumats que em vaig perdre per la boira , això sí pocs metres ja que l únic bo d aquests troç que em vaig ficar el track i el rellotge em va avisar que estava fora de ruta , la boira té això que no deixa veure les senyals i et desorienta i molt , potser vaig estar 40 minuts per fer aquests dos km molt de temps massa...Arribo a Bruguera amb una lluita mental que mai havia tingut  .Recordo sortir de la boira entrar al poble que serien sobre les 00 00 de la nit ( hora que pensava arribar a Ribes, ilus que sóc ), arribo al avituallament 4 persones només hi havien dos xiquetes molt maques i simpàtiques tot sigui dit que esperaven als seus marits , que de m hagués estat estar casat en aquells moments , però la realitat es dura i cap de les dos m esperava a mi , i dos persones més del avituallament , em vAn acompanyar a dintre un local , tenebrós per el silenci que s escoltava em vaig asentar i l escena em va superar , recordo estar asentat pero dir marxo de aquí que sinó plegare , era tot negatiu allí dintre poc menjar tot desordenat i el silenci com he dit , no us podeu imaginar com pot ésser de creuel el silenci la soletat i el cansament , de fet per mi van ésser mortals ....sorto d allà pitjor de com hi vaig arribar cosa que no m havia passat en cap avituallament.
Sorto d allí i de cop em trobo per dintre una riera amb aigua fang ,molt de fang , molts troncs a més cobert per la part de dalt cosa que em feia anar mig acotat , relliscant varies vegades , no m ho creia que feia jo allà aquelles hores sol i amb aquell terreny i em preguntava perquè et fan això al km 71...però la culpa era meva ningú mi havia obligat a estar allà , aquell últim  em va semblar etern...per fi sorto d allà i em trobo al control de la carretera just abans d encarar la pujada a la Baells que era el km 75.Arribo sense ànima , sense forçes , amb alucinacions i veient vissions tot molt desagradable , em marquen el noi del control em diu va ànims que vas bé de temps , li pregunto cuantes persones tinc derrere i em diu unes 10, i que queden 21 km (jo em pensava que quedaven 16)uff la última mala notícia , allí el cap em treu fum , estic al limit del agotament mental , però tot i això paso el control i continuo però cuan encara el camí direcció la Baells , el cervell en dóna una mala passada i sense pensar m ho , tot instintivament dono mig tomb torno a la carretera i li dic el sr del control que abandono ...lo primer que vaig pensar 6 mesos entrenant per allo ,per quedar-me a 5 o 6 hores a peu de la glòria , però estic tant cansat que no em queden forçes ni per castigar me , espero uns 15 minuts i em venen a buscar amb cotxe per portar me al pavelló de ribes .

La part més dura del dia.

Sempre he sentit que en la vida les vivències dures són lo que et fan madurar i lo que et corteix....suposo que és veritat ,Pero lo realment dur es cuan passa no ara que ho escric lo dur va ésser aquell 3 de juny a la 1 de la matinada cuan sorto del cotxe passant amb total indiferència per la gent , gairebé ningú em mirava com si fos un del públic...entro al pavelló i demano les dos bosses de vida només tinc ganes de sortir d aquell pavelló i anar cap al cotxe , però perquè , un cop al cotxe em fico a plorar , vet aquí tota la presa que tenia...i just en aquest moment ni abans ni després per mi és el moment amb el pic més alt de desànim , tot sol , de nit amb humilitat amb fred ,brut cansat en plena nit negra , aquest món es així , el fet de haber acabat O no , fa que puguis estar content O enfonsat de cansat ho estàs igual ,pero la diferència estar en acabar O no....vet aquí el meu gran error , no valorar lo que vaig fer. Us ficaré un exemple si hagués fet la trail la de 70 , l hauria acabat i a la mateixa hora O potser abans perquè al principi hauria anat més de pressa , hagués estat super content , però jo feia la ultra....
Em d aprendre a volorar les coses i saber de on venim , el món va massa depressa i tenim tendència a no valorar lo que fem .
N estic segur que d aquí uns anys cuan llegueixi aquestes línies , vist amb més prespectiva ho valorare molt més .

dimecres, 9 de maig del 2018

7 cims 58km 06/05/2018

Tan de temps esperant 7 cims , tan de parlar ne i ja està fet .Això és lo bo d aquestes coses en parles setmana darrere setmana i quan no et dones compte ja acabat...
La travessa començava a les 6 30 , he de dir que el dia abans  no em vaig prendre la prèvia com es mereixia una cursa com aquesta i vaig anar a dinar fora i tot i menjar pasta mai es el mateix . Això és lo que té tenir convidats el dia abans, però ara això no toca . La qüestió és que em vaig llevar a les 4 30 amb tots els preparatius que això comporta,  estiraments ,esmorzar ficat vaselina als peus i vestir me. 
Arribat just a les 6 20 , temps just de saludar a varis companys. Sense estar concentrat del tot i la sortida ple a reventar de gent decidim amb el sr Roger sortir a davant per la part exterior de l arc com que no hi ha xip tan és la qüestió és sortir a davant, de fet em va agradar tant la tàctica de la sortida que l any  vinent la tornaré a fer...
Sortida molt ràpida ,és important agafar un bon lloc de sortida per no tenir ningú davant que et faci de tap sempre i quan vulguis fer temps. Amb res ja sortim del poble urbanització amunt i ja em trobo amb el primer problema les bambes descordades i fluixes, lo que deia falta de concentració no vaig fer una bona prèvia el dia abans a nivell de menjar ni tampoc vaig arribar amb el suficient temps al matí per estar al cas de aquests detalls que són petits però importants...paro 30 segons i sprint cap amunt a roda del sr Roger que encara el tenia 10 metres.Fent l esprint em cre ho amb el sr Capdevila que en aquesta marxa és guanya el sou ja que per aconseguir fotos del cap de cursa té que sortir amb sprint sort que les curses que fa a l estiu el mantenen en forma una llegenda vivent, parlant de llegendes pujant amunt em vaig trobar la Mònica Mireia Guilera ,una institució local que justament aquella setmana la vaig conèixer per telèfon i allí em vaig presentar , li vaig dir sóc en jordi escofet, ella em va conèixer i em va donar ànims, sap greu afrontar la però la vaig adelantar , vaig pensar segur que m acabarà adelantant com al final va ésser....amb tot això em bé el cap que no he ficat el gps del rellotge per contar km i estadístiques així que l engego i recordo pensar Jordi o et concentres i estàs per la feina o avui no acabes dos km de cursa i encara no havia entrat en ella , així  que vaig mirar  de no lamentar me i fer-me mala sang com acostumo a fer i seguir amunt. En aquell mateix moment en plena pista direcció el clapi vell  el sr Roger va fer un canvi de ritme i ja el vaig perdre ,vaig pensar està com mai molt  millor que jo i amb molta confiança ,vaig decidir no seguir lo ja que tota la confiança que tenia ell em faltava a mi .Pujant el clapi vell primers problemes d estómac no pot ésser vaig pensar però al final normal ja que el dia abans no vaig fer bondat ,alli de baixada amb vaig creuar amb el sr jordi Agustí, sub 7 va fer 6 55 impressionant ja no el vaig veure més,un crack igual que el seu soci el sr isma castillo 6 40 al cual aprofito per felicitar .
Fem 2 cims i de seguida vaig que tindré que parar el mal de panxa contínua,  així que no m ho penso cambio de direcció  miro que no vingui ningú  i faig la feina , 3 minuts i torno en pista , no paro gens al habitualment del km 5 vaig bé d aigua i ja he perdut temps fa res.... així que miro de mantenir un bon ritme fins a Aiguaviva .He dit intento ja que no aconsegueixo treure el mal de panxa de sobre, estic pagant massa car el no haver menjat lo correcte el dia abans de cursa com faig sempre...aixi que passo per aiguaviva, control 1 ,paro a omplir aigua 1 minut i segueixo ja que tinc clar que hauré de tornar a parar al lavabo i perdre més temps...i dit i fet abans de travessar la carretera i agafar el camí cap al peu del montmell em paro 4 minuts aproximadament, entremig de tot això em trobo el sr Bernat Domènech un ex company de sant Ramon i un expert amb muntanya amb grans fites de cims internacionals a les seves espatlles.

Pujada al Montmell

La pujada al Montmell la trobo més dura de lo que tenia previst , el nou recorregut
Era més dur del que em pensava allí em va adelantar bastanta gent,entre ells un mite de muntanyisme penedesenc i ex company  de sant Ramon  com he dit abans Bernat Domènech.
Vam arribar a dalt Montmell  i sense temps a pensar ja estàvem baixant ....aixi anar fent per senders i més ò menys sense perdre posicions , ens anàvem adelantant uns als altres casi sempre els mateixos depèn si era pujada recte ò baixada cadascú lo seu jaja...
Allí va ésser un troç on em va costar mantenir un ritme constant però mi vaig esforçar...

Pujada MONTAGUT

Curiosament molta gent punxa al MONTAGUT, jo encara no se perquè és el cim dels tres més complicats que em va millor....
Faig una bona pujada i posterior baixada crec recordar que bastant sol....
Abans d arribar a l avituallament em trobo el sr Manu ,marit de la meva cosina Mònica,  vaig pensar em deu estar trepitjant  els talons preludi de unes de les proeses més espectaculars del 7 cims d'en guany que cap al final explicaré....
Allí vaig fer la parada més llarga ,no vaig mirar rellotge però 4 minuts tot estirar em vaig parar que van donar per molt ,saludar la meva tieta Àngela, omplir aigua menjar dolç i beure i saludar el sr Bernat Domènech  que causi vam arribar junts a tot arreu fins i tot a meta ,ell era la meva sombra segons quins trams i jo la seva sobretot a les pujades ,lo que donaria per tenir els seus pulmons .

Ascens al Formigosa

Tramp corredor fins arribar al Formigosa on vaig sobreviure bastant bé arribo fins el pic  amb gran esforç cansat i mullat ,ja que va començar a ploure , potser al troç més èpic...a mi personalment  aquest tros és el més dur en part per els 40 km acumulats i per la duresa del terreny bastant pedregos , sempre he sentit que si arribés viu al MONTAGUT  acabes 7 cims, jo aquí discrepo , per mi és arribar viu a dalt el Formigosa la clau per acabar, ja que després del Montagut bé un tros corredor i sense sombres que en anys de calor més d un li han deixat un ram de flors per allí i després pujar el Formigosa és dur perquè vens envelat  de córrer....

Castellar , les Agulles i retrobament amb un "artista"de les muntanyes 45 km després

No recordo massa bé la baixada del Fomigosa però la vaig  fer lo més de presa que vaig poder  s prou ràpid imagino , encara que les percepcions  a vegades són errònies cuan estàs en plena cursa ...pujant les Agulles crec que va ésser alli,doncs això  pujant  em va passar una d aquelles coses que em pasen poc trobar me el meu amic Roger en cursa un cop ell és fica Davant( EL SR Roger és amb qui vam fer la sortida per el lateral fora de pista ,però en línea i totalment legal,ho recordeu?), però el vaig trobar ,allí vaig pensar no ho estàs fent tant malament si agafo al sr Roger en el seu terreny... vam parlar uns instants i no sols el vaig gossar adelantar( cosa que no em va perdonar jaja, no us perdeu l últim  capitol), sinó que el vaig passar gairabé corrent en plena pujada , sense dubte aquets km fins arribar a pontons van ésser els millors , això sí baixant el Les Agulles camí de Pontons vaig aixecar el peu del acerelador,  no em convé gens cargarme de cames pensava constanment i volia arribar amb un mínim de garanties  per poder acabar els últims 10 km...

Ponton / Torrelles,  amb final de " película"

Diuen que sortint de Pontons hi ha el 8 cim aquell que no està escrit , no se si el podem considerar  un cim però si que es una pujada fins l hermita llarga i dura , però que s ha fer , així que em coloco el mono de treball i miro el rellotge estic per sota les 7 hores així  que tinc bastant clar que sinó tinc cap entrebanc baixaré de les 8 hores... i a partir d aquí faig la cursa administrant me al màxim per poder arribar a l últim  avituallament abans de les 7 30 bastant abans , així que començo la última baixada aquella que tothom en parla meravelles sobretot si arribés cansat de cames ja que té bastanta pendent i molta pedra ideal per l endemà cuna baixes escales recordar aquell lloc tant idili....a la baixada em pasa la meva cosina Mònica  amb un gran gest de força i de no tirar  la tovallola mai, vaig pensar que su mereixia acabar la cursa a tope de forma  per com s havia currat els entrenos , no em puc imaginar que li passava per el cap en aquell moment  però va ésser bonic que m adelantes és mereixia acabar la cursa donant t'hi i exibinse , amb ella corrent la llegendària Mònica Guilera , podríem dir que em varen adelantar les dos moniques sobre el km 55 aprox ...jo no vaig voler  variar el ritme sabia que entrava bé en sub 8 i no volia apretat més per por de punxar... ja només queda baixat un últim corriol fins el pont de les dous , que el creu ho mentres miro enredere i veig el sr Roger travessant el pont rient per la foto , mentre al mateix  moment li demana la hora exacte ,al minut exacte li diu , no val dir l hora aproximada un minut més ò menys et pot donar la glòria...o té la pot treure també té temps a dir me a mi abans de que digui res , no em diguis res ja parlem, a meta...tot això amb 10 segons , mentre agafa el timó de la cursa i és fica a córrer a un ritme infernal que em costa seguir lo , i jo que el vaig donar per mort a les Agulles,  únic lloc on ens vàrem trobar de la cursa sense contar aquell final que estàvem protagonitzant....si un dia em feia especial il·lusió acabar junts una cursa amb el sr Roger era aquella, ell l home de la paciència interminable la persona la cual més m ajudat desde fa dos anys ens moments difícils per poder estar al seu costat en aquell moment  i acabat junts , sr que algun dia ho llegirà i li agradaran aquestes paraules encara que ja li de dit moltes vegades, sempre bé de gust dir veritats....l últim km em va preguntar com anàvem de temps , ell que mai vol saber l hora que es aquell dia di ho volia, esclar fer menys de 8 hores al 7 cims de la seva dificultat...cuan li vaig dir sin i 52, fem sub 8 segur ja que estàvem  entrant a torrelles ja per el famós balcó baix...alli ja ens vam fet el primer xocsla se msns...els últims 400 metres només reiem ho havíem aconseguit a més acabant junts amb foto influïda de sr Colom i posterior abraçada,  uns abraçada amb pell de gallina i els ulls plorossos, recordo anat a felicitar a la meva cosina i comentar la jugada per allí... avui costarà dormir... tot lo que podia sortir bé avui hi ha sortit...
Aquest moment quedarà a la retina per sempre més inclòs avui mort de son i un més després de ls cursa em cauen les llàgrimes....
Realment lo millor de la cursa va ésser e, final així  que vull acabar aquí el relat a dalt de tot i ple d anedrelina no vull baixar

dimecres, 25 d’abril del 2018

Llanera trail 21km 23/01/2018

Primera mitja de l any,molt rapida massa I tot.
Recordo molt bona organització i fer la amb poc més de dos hores ...
Bon dia amb sol tot i ésser  el gener i poc tècnica
Bona mitja per començar l any

Rocacorba 40 km 30/01/2018

Primera cursa  seria de la temporada i la veritat  molt dura a nivell tècnic per les alçades de la temporada,com totes les de klassmark dures pero maques ...

Ascens a sant Sadurní 33 km 25/02/2018

Cursa una mica extranya.
La tenien que fer el dia 1 d octubre però tothom, sap lo que va passar. 
I la veritat al començar poca gent i tot molt fred . És l única cursa  que he fet el  més de febrer i la veritat em va sobrar ....
Poca gent com he dit molt de fred i terreny ràpid i relliscós

Setge Cardona 54km 04/03/2018

Primera tirada llarga de la temporada , força bé poc més de 7 hores per fer 54 km , temps bo ,sense sol O fent fresqueta , bo per córrer .Bon record sense més ja que és un terreny poc tècnic però ideal per agafar confiança i kilòmetres

Sitges trail rock 25 km 18/03/2018

Cursa molt dura on mai deixàs de trobar pedra i terreny molt tècnic , al esser una cursa rapida has d anar ben preparat de calçat sobretot.... A més em van picar abellas a l últim km , vaig patir moltíssim i els peus destrossats , per ficar un exemple 15 dies abans a Cardona 54 km no vaig patir tant i vaig reservar les cames , allí no es podia reservar res...m
Molt recomanable per si vols practicar terreny tècnic i vols fer una cursa amb pulsacions altes ,sinó t agrada la pedra ni tu plantegis fer la , el nom ho diu Sitges rock trail

Molins : Vilafranca 46 km 22/04/2018

Travessa poc tècnica i molt corredora ,però que no  tenia que haver fet per estar tocat de la trail de cap de creus de just una setmana abans ...
Son errors que es paguen , em va faltar experiència i ofici per dir que no...
Això molt bona companyia ja que erem bastants de Vilafranca que la feiem



dimarts, 17 d’abril del 2018

Trail costa brava 43 km 25/03/2018

Cursa espectacular per la seva bellesa circuit no circular i practicament tota l estona amb el mar a tocar , baixant per cales basant per finques privades i gaudint de com l aigua pica amb les pedres de les cales, moltes vegades a vista d ocell i descobrint racons que ni sabia que existien aqui a Catalunya.Aixo si que no us deixin enganyar les meves paraules , es dura molt dura et fas un fart se pujar i baixar escales i els km del mig molt tecnics de pujar i baixar , inclus llocs d escalar .Pero l entorn magic s ho mereix  el patiment .Els primers 8 km corribles fins que baixes a mar i els últims un cop agafes cAmi de ronda també , a més els últims km és un regal passant per dintre les platjes i veient la gent com passeja i t animen es un bon contrast la gent relaxada i descansant i tu ko de cames per el circuit i amb ganes d arribar a Palamós però disfrutant cada metre de la cursa...és una cursa entre un equilibri entre l esforç i la màgia del mar,que de ven segur que es consolida l any vienent el boca a boca fars que 3 mesos abans ja no hi hagin plaçes , aquesta és la meva aposta
Veurem

Trail cap de creus 44km 15/04/2018

Marató de 44 km i 2100 + ,personalment la més dura a nivell tècnic de totes les que he fet a la costa brava...
Sortíem de Roses direcció Sant Pere de Rodes , al km 4 ja et trobes fent la famosa carena que parteix el cap de creus i veus Roses per un cantó i Cadaqués per l altre
Molta Pedra i terreny molt lent ja que s assembla mes a una escalada que a una cursa.... Km 10 arribant a Sant Pere de Rodes avituallament que la gent no parava ni 30 segons , totes les curses que organitza klasmark hi ha gent molt competitiva i si surts fort de la meitat en endavant la gent no té pietat no pots esser feble si paras et passan 50 persones que tens trepitjante els talons . . Això em sorprèn molt que la gent bona sembla que no necesiti no beure aigua.Jo vaig parar menys de un minut a omplir aigua i agafar gominoles i crec que em varen adelantar més de 25 persones mentre jo estava parat , després venen 4 km de baixada fins el port de la selva i va ésser allí on em vaig hipotecar la cursa.La vaig baixar més ràpid de lo que el meu cos voldria ja que tens molta gent derrere i es un corriol de ziga zaga estret i molt dret , vaig arribar a Port de la selva massa cargat de cames , allí començava una altre cursa per mi .

dijous, 12 d’abril del 2018

Travessa 24 hores cap de creus 87km 31/03/2018

DeBon dia
Primer de tot donar les gracies a totes les persones que m han ajudat durant aquests mesos sense ells no seria possible haber acabat aquesta travessa.
Doncs som hi  . Tants dies esperant aquesta data 31 de març i no ens hem donat compte i ja hi som , el primer retpte una mica serios de la temporada ja el tenim aqui.
Dormim a llança per descansar millor ens llevem a les 5:30 per anar amb temps agafar els dorsals fer el cafe o cafes en el meu cas jaja i comentar la jugada abans de començar amb les il lusions i les forçes intactes .
A les 8 00 en punt  coet i sortida , he de dir que mes gent del que un principi semblava uns 300 caminadors i corredors entre la de 27 i 87 que començaven a la mateixa hora (la de 60 començava a les 12 00).
Nomes sortir es palpa la bellesa de l entorn amb la sortida de sol que ho fa tot molt mes bonic . Sortim junts amb el meu amic Roger cap dels dos vol apretar gaire d entrada aixi que anem trotant mentre disfrutem del paissatge ,km 3 primer control agafem corriol i pista i cap amunt al km 12, alli parem 5 minuts bebem en trobem un mite vivent de les travesses el sr Xavier Capdevila al cual saludem i continuem per corriols i pista fins el km 16 al cual decidim no agafar aigua ja que anem plens i d aqui poca estona al km 22 torna haber hi un. Baixem uns corriols molt empinats al cual jo em fico al davant i suau molt suau anem baixant mirant de no fernos cap torta de peu i reservant cames per mes endavant que segur que fara falta.
Just abans d arribar  al primer bucle començo a tenir els primers problemes estomacals pero arribem animats a llança , estem a un terç de la cursa pero lo millor ha de venir .
Sorto abans de llançà , ja que no em trobo molt bé com he dit , i en previsió de parar tiro amunt pensant que ens veuriem més endavant , la cual cosa no va ésser aixi ja que vaig continuar sol la resta de travessa. Tot per corriol i en una pujada bastant dura al principi arribés a un control just a un parell de km de Sant Pere de Rodes , pases el monestir i bé diguem la part nose si més dura això hi hauria opinions de tots els gustos però si la més decisiva digemne que com de bé o malament arribis al      km 43 et condicionaria la resta de la cursa...
Com ja tenia la lliçó apresa del any anterior vaig anar asegurar tota l estona a un ritme lent però constant i si vaig arribar prou bé a la carretera sense mal d estomacat i prou sencer de cames...
Ara venia el tram més corrible i menys desnivell fins a Cadaqués que curiosament va ésser el tram on ho vaig passar més malament, primer per el mal estar al cos que fins que no em vaig parar i vaig anar al lavabo no m ho vaig treure de sobre i després per el vent , s etenportava en alguns llocs mai havia tingut la sensació que el vent tenia més força que en alguns llocs , inclus em tenia que frenar algunes vegades de lo ràpid que em feina anar per por de caure ...
Nomes tenia al cap arribar a Cadaqués sem va fer dur sobretot els últims dos km per dintre el poble i tingué que córrer més del que m hagués agradat en carrera contínua però esque entre la gent que t animava i les ganes que tenia d arribar , em vaig plantar a Cadaqués que serien les 16 30 aproximadament, 57 km i 8 30 de cursa....
Estava molt cansat i no sabia com respondria el meu cos als següents 30 km així que vaig decidir fer un reset total , em vaig assentar amb el plat d arròs i m entre em cambiava els mitjons sense cap presa anava menjant e hidratanme tenia clar que havia d estar un bona estona descansant per intentar agafar forçes , crec que mi vaig estar 20 minuts , cuan em vaig aixecar no les tenia totes em notava cansat però no m ho vaig pensar més i ja em veus tirant avall cap a port lligat i el famós hotel d en Dalí , alli recordo dos noies estrangeres de nivell econòmic alt per la forma de vestir que em varen fer una mirada que se'ls i va entendre tot , no entenien que hi feia jo vestir així per allí ..  en fi això és lo que te fer aquestes coses per setmana santa et pots trobar amb un carrer amb una persona que no té res a veure amb tu , Catalunya país de contrastos diuen doncs allí en poc espai ni havien i molts .

Un descans que cambiaria per sempre el transcurs de la cursa 


Recordo asentar me 20 Min O 30 no recordo bé ,però fer un descans com déu mana , fer un reset ,menjar canvi de mitjons , fer estiraments i desconectar de la cursa i pensar amb altres coses com algun ocell que sentia damunt un arbre...
I això justament això és lo que em va donar l energia per continuar com mai , no ho podria explicar Amb paraules però aquells minuts allí assegut em van donar energia i sobretot molta confiança per seguir , vaig fer un ascens cap al cap de creus sense parar trotant a les pujades amb pedra amb un ritme molt bo , però ésclar no tot són flors i violes i el vent comença a fer acte de presència , mai he tingut tan de vent a sobre i em va costar lo seu arribar fins cap de creus ,però era el meu dia aquell dia si ,molts d altres no però aquell dia el vent en contra el vaig transformar amb més energia per seguir , en aquell moment se'm va ficar al cap si O si arribar a sant baldiri de dia , aixi que entre el vent tan fort i les ganes d arribar a sant baldiri de dia vaig parar 2 minuts al cap de creus , omplir l aigua i prendre un parell O tres d entrepans bimbo per el camí ja que era l últim lloc que donaven entrepà ...d allí surto direcció Sant baldiri amb molt de vent...fent una proesa per mi esclar pujant a gran velocitat per el lloc tan perdedor i ple de pedres com és el gr de pujada a sant baldiri ...recordo mentre pujava amb cames fresques per portar més de 70 km a l esquena que l any passat vaig passar per alli a les 00 00 de la nit amb fred caminant i ple de llagues en un dels meu pitjors dies que recordo a la muntanya , i només un any després ho pujava corrent , encara se m fica la pell de gallina cuan ho recordo ....
Un dels meus grans records d aquest any 
Això em va donar molta força , recordo arribar a sant baldiri més que de dia sobre les 19 00 de la tarda O les 19 30 , paro lo just ,aigua fruits secs , saludo a l afició i penso ara tinc que arribar de dos al port de la selva i al últim avituallament , a així ho vaig fer corrent com mai arribo de dia tot vorejant el camí de ronda ... Un cop allí em faig un homenatge paro 5 minuts, prenc cafè calent em fico el frontal i començo a correr a derree de 3 srs que vaig sentir que es sabien el camí i jo per si d acas derrere d ells que no fos cas que al km 83 em perdi...
A un parell de km d arribar recordo pensar si avui hi hagués 100 km els faria , tinc que dir que mai més a cap ultra he tingut aquella sensació nose que va passar aquell dia però va ésser així 
Una arribada memorable no cabia dintre meu 13 15 i lucid molt lúcid , massa i tot...
Encara avui cuan hi penso se m fiquen els ulls plorosos , va ésser un dels meu grans dies de glòria ,pocs mes ne tingut com aquell :)