DeBon dia
Primer de tot donar les gracies a totes les persones que m han ajudat durant aquests mesos sense ells no seria possible haber acabat aquesta travessa.
Primer de tot donar les gracies a totes les persones que m han ajudat durant aquests mesos sense ells no seria possible haber acabat aquesta travessa.
Doncs som hi . Tants dies esperant aquesta data 31 de març i no ens hem donat compte i ja hi som , el primer retpte una mica serios de la temporada ja el tenim aqui.
Dormim a llança per descansar millor ens llevem a les 5:30 per anar amb temps agafar els dorsals fer el cafe o cafes en el meu cas jaja i comentar la jugada abans de començar amb les il lusions i les forçes intactes .
A les 8 00 en punt coet i sortida , he de dir que mes gent del que un principi semblava uns 300 caminadors i corredors entre la de 27 i 87 que començaven a la mateixa hora (la de 60 començava a les 12 00).
Nomes sortir es palpa la bellesa de l entorn amb la sortida de sol que ho fa tot molt mes bonic . Sortim junts amb el meu amic Roger cap dels dos vol apretar gaire d entrada aixi que anem trotant mentre disfrutem del paissatge ,km 3 primer control agafem corriol i pista i cap amunt al km 12, alli parem 5 minuts bebem en trobem un mite vivent de les travesses el sr Xavier Capdevila al cual saludem i continuem per corriols i pista fins el km 16 al cual decidim no agafar aigua ja que anem plens i d aqui poca estona al km 22 torna haber hi un. Baixem uns corriols molt empinats al cual jo em fico al davant i suau molt suau anem baixant mirant de no fernos cap torta de peu i reservant cames per mes endavant que segur que fara falta.
Just abans d arribar al primer bucle començo a tenir els primers problemes estomacals pero arribem animats a llança , estem a un terç de la cursa pero lo millor ha de venir .
Sorto abans de llançà , ja que no em trobo molt bé com he dit , i en previsió de parar tiro amunt pensant que ens veuriem més endavant , la cual cosa no va ésser aixi ja que vaig continuar sol la resta de travessa. Tot per corriol i en una pujada bastant dura al principi arribés a un control just a un parell de km de Sant Pere de Rodes , pases el monestir i bé diguem la part nose si més dura això hi hauria opinions de tots els gustos però si la més decisiva digemne que com de bé o malament arribis al km 43 et condicionaria la resta de la cursa...
Com ja tenia la lliçó apresa del any anterior vaig anar asegurar tota l estona a un ritme lent però constant i si vaig arribar prou bé a la carretera sense mal d estomacat i prou sencer de cames...
Ara venia el tram més corrible i menys desnivell fins a Cadaqués que curiosament va ésser el tram on ho vaig passar més malament, primer per el mal estar al cos que fins que no em vaig parar i vaig anar al lavabo no m ho vaig treure de sobre i després per el vent , s etenportava en alguns llocs mai havia tingut la sensació que el vent tenia més força que en alguns llocs , inclus em tenia que frenar algunes vegades de lo ràpid que em feina anar per por de caure ...
Nomes tenia al cap arribar a Cadaqués sem va fer dur sobretot els últims dos km per dintre el poble i tingué que córrer més del que m hagués agradat en carrera contínua però esque entre la gent que t animava i les ganes que tenia d arribar , em vaig plantar a Cadaqués que serien les 16 30 aproximadament, 57 km i 8 30 de cursa....
Estava molt cansat i no sabia com respondria el meu cos als següents 30 km així que vaig decidir fer un reset total , em vaig assentar amb el plat d arròs i m entre em cambiava els mitjons sense cap presa anava menjant e hidratanme tenia clar que havia d estar un bona estona descansant per intentar agafar forçes , crec que mi vaig estar 20 minuts , cuan em vaig aixecar no les tenia totes em notava cansat però no m ho vaig pensar més i ja em veus tirant avall cap a port lligat i el famós hotel d en Dalí , alli recordo dos noies estrangeres de nivell econòmic alt per la forma de vestir que em varen fer una mirada que se'ls i va entendre tot , no entenien que hi feia jo vestir així per allí .. en fi això és lo que te fer aquestes coses per setmana santa et pots trobar amb un carrer amb una persona que no té res a veure amb tu , Catalunya país de contrastos diuen doncs allí en poc espai ni havien i molts .
Dormim a llança per descansar millor ens llevem a les 5:30 per anar amb temps agafar els dorsals fer el cafe o cafes en el meu cas jaja i comentar la jugada abans de començar amb les il lusions i les forçes intactes .
A les 8 00 en punt coet i sortida , he de dir que mes gent del que un principi semblava uns 300 caminadors i corredors entre la de 27 i 87 que començaven a la mateixa hora (la de 60 començava a les 12 00).
Nomes sortir es palpa la bellesa de l entorn amb la sortida de sol que ho fa tot molt mes bonic . Sortim junts amb el meu amic Roger cap dels dos vol apretar gaire d entrada aixi que anem trotant mentre disfrutem del paissatge ,km 3 primer control agafem corriol i pista i cap amunt al km 12, alli parem 5 minuts bebem en trobem un mite vivent de les travesses el sr Xavier Capdevila al cual saludem i continuem per corriols i pista fins el km 16 al cual decidim no agafar aigua ja que anem plens i d aqui poca estona al km 22 torna haber hi un. Baixem uns corriols molt empinats al cual jo em fico al davant i suau molt suau anem baixant mirant de no fernos cap torta de peu i reservant cames per mes endavant que segur que fara falta.
Just abans d arribar al primer bucle començo a tenir els primers problemes estomacals pero arribem animats a llança , estem a un terç de la cursa pero lo millor ha de venir .
Sorto abans de llançà , ja que no em trobo molt bé com he dit , i en previsió de parar tiro amunt pensant que ens veuriem més endavant , la cual cosa no va ésser aixi ja que vaig continuar sol la resta de travessa. Tot per corriol i en una pujada bastant dura al principi arribés a un control just a un parell de km de Sant Pere de Rodes , pases el monestir i bé diguem la part nose si més dura això hi hauria opinions de tots els gustos però si la més decisiva digemne que com de bé o malament arribis al km 43 et condicionaria la resta de la cursa...
Com ja tenia la lliçó apresa del any anterior vaig anar asegurar tota l estona a un ritme lent però constant i si vaig arribar prou bé a la carretera sense mal d estomacat i prou sencer de cames...
Ara venia el tram més corrible i menys desnivell fins a Cadaqués que curiosament va ésser el tram on ho vaig passar més malament, primer per el mal estar al cos que fins que no em vaig parar i vaig anar al lavabo no m ho vaig treure de sobre i després per el vent , s etenportava en alguns llocs mai havia tingut la sensació que el vent tenia més força que en alguns llocs , inclus em tenia que frenar algunes vegades de lo ràpid que em feina anar per por de caure ...
Nomes tenia al cap arribar a Cadaqués sem va fer dur sobretot els últims dos km per dintre el poble i tingué que córrer més del que m hagués agradat en carrera contínua però esque entre la gent que t animava i les ganes que tenia d arribar , em vaig plantar a Cadaqués que serien les 16 30 aproximadament, 57 km i 8 30 de cursa....
Estava molt cansat i no sabia com respondria el meu cos als següents 30 km així que vaig decidir fer un reset total , em vaig assentar amb el plat d arròs i m entre em cambiava els mitjons sense cap presa anava menjant e hidratanme tenia clar que havia d estar un bona estona descansant per intentar agafar forçes , crec que mi vaig estar 20 minuts , cuan em vaig aixecar no les tenia totes em notava cansat però no m ho vaig pensar més i ja em veus tirant avall cap a port lligat i el famós hotel d en Dalí , alli recordo dos noies estrangeres de nivell econòmic alt per la forma de vestir que em varen fer una mirada que se'ls i va entendre tot , no entenien que hi feia jo vestir així per allí .. en fi això és lo que te fer aquestes coses per setmana santa et pots trobar amb un carrer amb una persona que no té res a veure amb tu , Catalunya país de contrastos diuen doncs allí en poc espai ni havien i molts .
Un descans que cambiaria per sempre el transcurs de la cursa
Recordo asentar me 20 Min O 30 no recordo bé ,però fer un descans com déu mana , fer un reset ,menjar canvi de mitjons , fer estiraments i desconectar de la cursa i pensar amb altres coses com algun ocell que sentia damunt un arbre...
I això justament això és lo que em va donar l energia per continuar com mai , no ho podria explicar Amb paraules però aquells minuts allí assegut em van donar energia i sobretot molta confiança per seguir , vaig fer un ascens cap al cap de creus sense parar trotant a les pujades amb pedra amb un ritme molt bo , però ésclar no tot són flors i violes i el vent comença a fer acte de presència , mai he tingut tan de vent a sobre i em va costar lo seu arribar fins cap de creus ,però era el meu dia aquell dia si ,molts d altres no però aquell dia el vent en contra el vaig transformar amb més energia per seguir , en aquell moment se'm va ficar al cap si O si arribar a sant baldiri de dia , aixi que entre el vent tan fort i les ganes d arribar a sant baldiri de dia vaig parar 2 minuts al cap de creus , omplir l aigua i prendre un parell O tres d entrepans bimbo per el camí ja que era l últim lloc que donaven entrepà ...d allí surto direcció Sant baldiri amb molt de vent...fent una proesa per mi esclar pujant a gran velocitat per el lloc tan perdedor i ple de pedres com és el gr de pujada a sant baldiri ...recordo mentre pujava amb cames fresques per portar més de 70 km a l esquena que l any passat vaig passar per alli a les 00 00 de la nit amb fred caminant i ple de llagues en un dels meu pitjors dies que recordo a la muntanya , i només un any després ho pujava corrent , encara se m fica la pell de gallina cuan ho recordo ....
Un dels meus grans records d aquest any
Això em va donar molta força , recordo arribar a sant baldiri més que de dia sobre les 19 00 de la tarda O les 19 30 , paro lo just ,aigua fruits secs , saludo a l afició i penso ara tinc que arribar de dos al port de la selva i al últim avituallament , a així ho vaig fer corrent com mai arribo de dia tot vorejant el camí de ronda ... Un cop allí em faig un homenatge paro 5 minuts, prenc cafè calent em fico el frontal i començo a correr a derree de 3 srs que vaig sentir que es sabien el camí i jo per si d acas derrere d ells que no fos cas que al km 83 em perdi...
A un parell de km d arribar recordo pensar si avui hi hagués 100 km els faria , tinc que dir que mai més a cap ultra he tingut aquella sensació nose que va passar aquell dia però va ésser així
Una arribada memorable no cabia dintre meu 13 15 i lucid molt lúcid , massa i tot...
Encara avui cuan hi penso se m fiquen els ulls plorosos , va ésser un dels meu grans dies de glòria ,pocs mes ne tingut com aquell :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada