diumenge, 20 de maig del 2018

Berga Rasos Berga 20/05/2018

Ras i curt
Cursa molt dura els primers 4 km de una duresa casi extrema però de unes vistes casi extremes també, val la pena , però mireu de fer la tenint cames fresques , ja que jo hi vaig anar tocat ho vaig pagar fent més de 4 hores, passant per calor fred aigua i fins i tot vam beure la neu.
En fi sense més no la vaig disfrutar gaire per culpa de no anar bé de cames i fer la gran equivocació de no encertar amb les bambes noves i anar amb llagues i sense recanvi de res els últims 6 km que van ésser eterns...va servir de gran experiència per saber que no podia portar aquestes bambes per bastions tot i que les havia comprat per fer les curses d alta muntanya....
De tot s aprèn
Això sí companyia de luxe amb el gran Francesc Fos.
Carrera per oblidar, converses per emarca.

dissabte, 19 de maig del 2018

Camí a Bastions Ultra 92km 19/05/2018

TéNi15 dies abans de la cursa els nervis a flor de pell,sense saber si he fet els deures i amb dubtes masses dubtes que espero vagin marxant poc a poc....per sort tinc l ajuda de uns bona amics amb molta experiència on els seus consells estan essent claus per canalitzar tantes emocions i pensaments negatius .... Però ja està fet i decidit... mai a la  vida hagués pensat que jo un noi en molts moments de la meva vida més de viure de nit que dia (no cal profunditzar crec que tothom s ho pot imaginar de que parlo), podria ésser capaç d encara un repte tan majúscul.
Tot i quan més s acosta el dia més dubtes tinc , això no és gens bo la veritat és aquesta ...com més dubtes més possibilitats de no acabat, crec que no sóc conscient  de les dificultats que em trobaré potser per això dubto tant...estic parlant amb companys  amb experiència  en la muntanya  aquesta dies i totes les opinions  t ajuden d alguna manera ,potser assumir la derrota en cas de que arribi... desde principi d any entrenant per arribar bé els 2 de juny però no ha estat així...pero el passat no és pot canviar  així que tocarà assumir el present...
De moment estaré els 15 dies pròxims només  fent exercicis de recuperació per almenys mirar de començar sense molèsties...a vegades la vida et sorprèn i mai saps lo que t espera a la muntanya, jo vull estar a la sortida per si la vida em sorprèn,  no em vull rendir abans de començar...
24/05/2018
Després de tornar al fissió ahir i d estar encara amb la musculació adolorida esperant que es recuperi per d aquí 8 dies,no tot són males notícies.Ahir tenia que veurem amb la nutricionista i he recuperat una mica de pes que em feia falta ,però lo millor de tot baixant massa grasa i pujant massa muscular ,els retocs que vàrem fer fa 3 setmanes han donat resultat ....això m ajuda a ésser optimista si puc controlar el tema nutricional ja tindré una batalla guanyada ja que la batalla del cansasi y problemes físics aquesta de ven segur que la tindre perduda .... La clau estarà en el tema psicologic si també la puc guanyar ja tindré dos de guanyades i això em donaria molta números de poder acabar .
27/05/2018
Assentat a un racó del bar sol i pensatiu aquí tothom parla del partit d ahir, te'n dones compte que la vida continua , que la gent li és igual que tu tinguis bastions en 6 dies tothom té la seva vida i que els teus pensaments i preocupacions res té a veure amb el món...
Sempre he pensat perquè a les cafeteries i bars només i van homes....segur que té una explicació de  conducta de l home en vers la dona, però avui això no toca...
Per el cap em passen coses tan contradictòries com no saber com em trobaré de cames dubtes per si me preparat prou ò no... ò com si he nascut per les ultres trail de llargues distàncies a vegades em pasa per el cap això, i si acabo sense molèsties  i bé...alucinant eh com em poden passa per el cap coses tan diferents...
He decidit d aquí a divendres  anar preparant les coses cada dia una mica ,avui que tinc més temps em preparare les dos bosses de vida claus per poder acabar Bastions

29/05/2018
Avui tocava fer anys, això només  passa un cop l any i el dia era avui...moltes coses només passen un cop l any i de vegades no ho sabem fins el dia que passa...o simplement han passat i no ens donem compte...avui toca reflexionar assentat al sofà amb la tele apagada i la llum tènue fent que la meva sombra sigui més llarga de lo normal...avui ningú parla de futbol i tothom està en silenci....el silenci que em fa reflexionar i agrair a tota la gent que avui a invertit un dels béns  més vens preuats  que tenim , el temps...avui no toca pensar amb cap cursa toca disfrutar del bon dia que he passat i que ja és història....

01/06/2018

Ja estic al llit ,pensant en la seguent vegada que escrigui , ja no serà abans de la cursa ja serà després i el discurs serà un altre , mentre escric aquestes línies se'm tencan el ulls, potser i només per avui que faci cas al cos i em fiqui a dormir demà ....demà serà un altre dia diferent però un dia més ,espero que un bon dia...

03/06/2018

No he nascut per les ultra trail ara ja ho sé segur , i menys mal sinó quina feinada se'm venia a sobre....
Podria començar amb un discurs derrotista ò negatiu ò inlus realista ( encara que la realitat depèn qui la explica és blanca ò negre,sinó pregunta li a dos economistes  aixo) ...Pero m agradaria explicar tal cual em va anar cursa explicant el present , com si l estigués fent en aquets moments sense perspectiva com si cada paraula que escric fos un pas de la cursa.Per això ho explicaré amb primera persona i com si estigués fent la cursa a mida que vaig escrivint.

Curiosament  una cosa que sempre porto malament  la nit abans per culpa dels nervis , el dormir em refereixo, ho he fet bé,  a les 21 30 ja dormia y me aixecat a les 4 00 . Amb tot el temps que fa que espero això i d aquí dos hores ja començo .Ho tinc tot apunt ja només queda anar fins a la línea de sortida i començar , arribo saludo algun company i companya i em fico a la línea de sortida molt allunyat del focos com m agrada a mi ,nerviós però és normal és el meu debut en una gran prova , mai a la vida m hagués pensat que jo era capaç d estar a la línea de sortida de una prova així ,perquè contràriament a lo sol pensar la gent només per ésser allí sortint havia invertit molta suor i moltes hores , però només per el simple fet d estar a la línea de sortida tot val la pena ....
Tocan les 6 i el món es para per un moment per mi i comença la cursa...
Em fico entre els 20 últims penso això és llarg i a mi com a novell em toca estar aquí derrere ...recordo tenir ganes de pixar només sortir , així que a la mínima que puc paro a un corriol a fer un riu i esclar les poques persones que tenia derrere em pasen  , així que em fico l últim si si l últim al km 1 si hagués control sortiria com últim de la cursa ho vaig trobar anecdòtic però a la vegada curiós , esclar que l últim algú ho té que ésser i vaig ésser jo per uns minuts , vaig tocar la " glòria " per uns instants

Camí de Núria , mitja marató amb 2100+ espectacular

De cami del Puigmal només recordo de pujar i pujar i sobretot passat Fontalba molt empinat i el sol al clatell que em va costar car, ja que cuan em vaig ficar crema estava escaldat , també recordo la neu per els voltants del corriol de pujada i pensant a la baixada tocarà esquiar ,però lo que mes recordo és la cantitat de gent em va adelantar , la majoria de la cursa de 70 unes 50 o més no els vaig contar , lo que sí em vaig fixar era com m adalantaven ,i la majoria hiperventilant, i jo que anava a un ritme anar fent per no arribar a dalt de tot amb el cor a fora ,pensava dintre meu, m agradaria saber cuan d aquests ho acabaran pagant o no...ja que aquestes coses es poden pagar car a la llarga ,però mai ho sabré .
Lo que si em donava compte que l oxigen allí dalt anava i em va començar una mica el mal de cap...arribem dalt i sense temps a res ,només disfrutant del paissatje tot nevat em tiro en picat avall sobre la neu literàriament,  alguns trams esquiant per sobre d altres de cul avall per relliscades però la gran majoria  de metres són enfonsant les cames 15 ò 20 centímetres per dintre la neu...la veritat volia guarda cames però el terreny molt abrupte i nevat tot i anar lent notava com es cargaven les cames , volia arribar en 4 30 a núria com a molt tardar però hi vaig arribar amb 5 15 , tot mullat i tocat de cames . Tocava canviar se tot de dalt a baix ,cuan dic tot és tot només la motxilla i els pals sobreviuen  la resta tot net bambes incloses...fins ara havia anat amb les trail per córrer i allí em vaig ficar les ultramax confiant que em durien a la gloria.Vaig saludar al sr Joan Garcia que li feia el seguiment a uns crack de les ultres el sr Pepo vives...D allí vaig sortir amb 6 hores de cursa sobre les 12 00,allí vaig tenir clar que la meva fantasia d acabar la cursa en 20 hores començava a trontollar....

La no olla a Núria fins al pic de l aguilà

He de dir que a Núria em vaig canviar del tot i vaig estar més temps del que voldria però és així...i sortint de Núria al no fer els pics doncs et feien passar per uns metres més avall per sobre els arbustos sense cap mena de corriol i amb molta pendent , O sigui el peu molt intestable i mai trepitjant pla , relliscant tota l estona amb la pendent de costat es mortal , és pateix  molt , amb l agraujant que de tant en tant et trobes alguna ladera de neu de uns 10 metres amb el perill d anar avall , que de fet és lo primer que em va passar al passar la primera , relliscar 25 metres avall fins que vaig sentir una veu que deia , clava els pals !!! I així ho vaig fer , després toca pujar que es molt pitjor que baixar reslliscant amb la neu avall...
Un sr em va explicar com evitar caure , és cuestio de clavar bé els tacons  de la bamba pasos curts i paciència molts paciència....i aixi vaig arribar com vaig poder al refugi del pic de l àliga i clar lo primer que em be el cap és dir , quin tomb i quin fart de patir per arribar uns metres més amunt al refugi de Núria . Recordo que vaig arribar allí tard molt tard per els pocs km que portava , i amb desgast més desgast del que em pensava , O sigui anava malament de temps per els pocs km que portava i més cansat de lo normal , però amb les esperances intactes

Camí cap a coll de 3 pics , 10 km pluja pedra i travessar un riu

Sempre em sorprèn com canvia la meteorologia en un instant a la muntanya això és lo que va passar sortint del refugi es va tapar el temps i mentres pujàvem no em vaig donar compte que tenia en impermeable ficat i m estava caient pedra, sort que no gaire  groses ,i també tenia les olleres entelades O sigui no veia res i casi casi caminava d esma , va ésser molt dur aquests tros perquè vaig anar molt lent els km no passaven, 18 minuts algun 20 minuts per fer un km molt desesperant ,però tocava picar pedra i sobretot tenir paciència , així vaig anar sobrevivint fins que em vaig trobar baixant la vall ja sense aigua directament a un riu sense pedres per trevessar lo , O sigui que s havia de trevessar ficanti a dintre i mullante els peus , això hagues sigut lo fàcil i n estic segur que es lo que va fer la gent del davant , jo vaig tirar les bambes a l altre cantó peus mullats i gelats que no va anar malament i després parat aixuegat els peus canvi de mitjons i 20 minuts perduts...recordo estar asentat a la vora del riu i veure unes vistes espectaculars amb tot de muntanyes super altes i  nevades disfrutant d aquell moment...sense temps per més amunt que fa pujada em trobo al pic de tres colls allí control i una mica més avall control i penso són les 5 de la tarda porto 11 hores i només 41 km , això si mai amb una marató (que es lo que portava fins aleshores) , m havia trobat amb neu ,calor ,fred ,predra , acabar xop i canviar me del tot , travessar un riu descals i clar 4000 + gairebé , potser vaig estar 20 o 25 minuts al avituallament asentat i esgotat , el meu pla de parar poc als avituallaments on no hi havia bossa de vida va anar al "garete" , gairebé res de lo que havia pensat estava sortint bé , però bé allí estava encara amb les ilusions intactes .

Baixada de 15 km cap a coll de marenell i posteriorment a Pardines

Tinc que dir que aquests 15 km següents eren els més corribles.
Però fins a coll de merenell , com que anaves borejant el coll casi sempre de costat i a mi em costa molt agafar ritme així a més el troç de dalt el corriol quedava enfosat i era estret i jo que sóc poc tècnic em costa correr ràpid , a més no podia les cames les tenia cansades , I això que havia anat asegurar cames i tota la cursa però el terreny tant tècnic i amb tantes pendents altes era imposible guardar res ja que les mateixes pendents obligaven a les cames a treballar dur , vull deixar clar que això sempre amb el meu nivell que diguesim per no ésser massa dur amb mi mateix , de principiant .La percepció pot variar depèn el nivell de cadascú , el primer que va fer 13 hores segur que va ésser un passeig tota la ultra.
Un cop fent una gran baixada arribo a coll de merenell , és on vaig parar menys ,cargar aigua i cap a pradines que estava a pocs km i tot baixada...
Al sortir del control sento un sr que diu una frase per l història " ara bé pista 3  km i després 3 km de corriol ràpid "
Pista vaig pensar? No recordava lo que era pensava que allí no existia això ,
Va ésser impresionant trotar 3km ,inclòs fer sub 6 en un km ( record meu en la ultra ) , no m ho creia , això just abans del corriol un mal de panxa terrible , ja hi som ni cuan puc correr , el cos em deixa córrer ....
Vaig tingué que anar sota una abre que no em veiés ningú i cap al lavabo ...i després corriol avall acabant amb una pista que em va portar a pradines , a les 19 30 de la tarda , i només havia fet 55 km i ja estava apunt de fer se de nit.

De cami al Taga

Tots tenim un ram de flors particular en cada cursa , bé el meu el vaig deixar al Taga que hi farem la última pared de pocs metres segurament però que a mi se va fer interminable per tot lo que portava acomulat i perquè era de nit i feia humitat vaig decidir deixar el famós ram de flors a dalt . I això que després de descansar uns 45 minuts a pradines on vaig fer cuasi de tot , veure molt de líquid , canviar me ficar me parxes al peus ja que les llagues estaven a punt de fer visita ,canvi de mitjons , vaja que vaig fer un complert allí dintre , amb la simpàtica de les " enfermeres" ,això semblaven per con anaven vestides totes de blanc i per com arribava la gent allí , el que anava més bé , feia alguna broma però poca cosa més , allí vaig veure abandonar molts gent , de fet la meitat de gent que arribava allí abandonava , penseu que anava dels últims i allí tots érem més aviat dolents sense despreciar ningú , ja m enteneu l expressió ...vaig sortir d allí com coet amb les forces renovades i no em feia mal enlloc vaig pensar ara és el meu moment , tots tenim un moment a una cursa i jo per fi havia trobat el meu , així que sorto trotant Adelant a 7 persones mentres vaig pujant al peu de Taga , penso he de mirar d arribar de dia a dalt el Taga, doncs res més lluny que al realitat , això va durar 3 km , després es va començar a complicar el terreny molt tècnic mullat i feia fred jo tenia tota la roba humida , vaga que arribar al avituallament del pou del Taga que tan sols estava a 8 km de Pardines em va semblar que tardava l eternitat , vaig pensar amb aquesta cursa no pasen els km és una passada...resumint que arribo al km 63 fosc i negre amb una humitat terrible i encara per fer la gran gesta , pujar la pared final del Taga que la tenia davant i tot i ésser de nit veia els llums de la gent i sospitava que pujar allí em costaria la vida i uns cuants rams de flors i així va ésser , un cop a dalt lo primer que vaig pensar com pot ésser que tan sols 10 km enrrere estigués tan bé i alli dalt estava per tirar , no vaig trobar resposta encara que segurament la té.
Penso ,Bueno ara vindrà una bona baixada fins al km 68 que és on es separa la cursa i aniré trotant i ja està . Doncs no , no va ésser així , de fet en aquesta cursa res de lo que pensava fer ho vaig poder fer O gairebé res , estar clar em falta molta més experiència ....doncs res baixada emlpinada molt empinada , amb herba fang i aigua i molta humitat sumat a les meves bambes molt còmodes sola alta tot lo que vulgueu però sense tacons , doncs això vol dir que a la mínima velocitat estàs a terra , vaig caure dos vegades d esquena que em va tremolar hasta l ànima , això em va fer agafar inseguretat ,així que va tocar baixar fent passos curts i amb pals davant O sigui igual O més lent que pujant , bonament arribo al km 68 on hi ha el desvio cap a ribes per els de la cursa de 70 i cap a Bruguera per els de la 92...aquí va començar el principi del final.....

Camí cap a l infern , 4 km que ho canvien tot i per olvidar O potser per recordar el temps dirà.

Just aquest punt al km 68 em quedo sol tothom qui tenia aprop es desvia cap a ribes , els següents 2 km són tenebrosos com si l atmosfera s hagués ficat d acord em trobo cami de Bruguera amb boira arbres al mig i molta humitat ,tota la roba mullada i els primers fantasmes que comencen aparèixer de fer masses fantasmes cap pensament bo , és com si la caixa del pensaments dolents s hagi desprecintat i començin a caure tots a més sumats que em vaig perdre per la boira , això sí pocs metres ja que l únic bo d aquests troç que em vaig ficar el track i el rellotge em va avisar que estava fora de ruta , la boira té això que no deixa veure les senyals i et desorienta i molt , potser vaig estar 40 minuts per fer aquests dos km molt de temps massa...Arribo a Bruguera amb una lluita mental que mai havia tingut  .Recordo sortir de la boira entrar al poble que serien sobre les 00 00 de la nit ( hora que pensava arribar a Ribes, ilus que sóc ), arribo al avituallament 4 persones només hi havien dos xiquetes molt maques i simpàtiques tot sigui dit que esperaven als seus marits , que de m hagués estat estar casat en aquells moments , però la realitat es dura i cap de les dos m esperava a mi , i dos persones més del avituallament , em vAn acompanyar a dintre un local , tenebrós per el silenci que s escoltava em vaig asentar i l escena em va superar , recordo estar asentat pero dir marxo de aquí que sinó plegare , era tot negatiu allí dintre poc menjar tot desordenat i el silenci com he dit , no us podeu imaginar com pot ésser de creuel el silenci la soletat i el cansament , de fet per mi van ésser mortals ....sorto d allà pitjor de com hi vaig arribar cosa que no m havia passat en cap avituallament.
Sorto d allí i de cop em trobo per dintre una riera amb aigua fang ,molt de fang , molts troncs a més cobert per la part de dalt cosa que em feia anar mig acotat , relliscant varies vegades , no m ho creia que feia jo allà aquelles hores sol i amb aquell terreny i em preguntava perquè et fan això al km 71...però la culpa era meva ningú mi havia obligat a estar allà , aquell últim  em va semblar etern...per fi sorto d allà i em trobo al control de la carretera just abans d encarar la pujada a la Baells que era el km 75.Arribo sense ànima , sense forçes , amb alucinacions i veient vissions tot molt desagradable , em marquen el noi del control em diu va ànims que vas bé de temps , li pregunto cuantes persones tinc derrere i em diu unes 10, i que queden 21 km (jo em pensava que quedaven 16)uff la última mala notícia , allí el cap em treu fum , estic al limit del agotament mental , però tot i això paso el control i continuo però cuan encara el camí direcció la Baells , el cervell en dóna una mala passada i sense pensar m ho , tot instintivament dono mig tomb torno a la carretera i li dic el sr del control que abandono ...lo primer que vaig pensar 6 mesos entrenant per allo ,per quedar-me a 5 o 6 hores a peu de la glòria , però estic tant cansat que no em queden forçes ni per castigar me , espero uns 15 minuts i em venen a buscar amb cotxe per portar me al pavelló de ribes .

La part més dura del dia.

Sempre he sentit que en la vida les vivències dures són lo que et fan madurar i lo que et corteix....suposo que és veritat ,Pero lo realment dur es cuan passa no ara que ho escric lo dur va ésser aquell 3 de juny a la 1 de la matinada cuan sorto del cotxe passant amb total indiferència per la gent , gairebé ningú em mirava com si fos un del públic...entro al pavelló i demano les dos bosses de vida només tinc ganes de sortir d aquell pavelló i anar cap al cotxe , però perquè , un cop al cotxe em fico a plorar , vet aquí tota la presa que tenia...i just en aquest moment ni abans ni després per mi és el moment amb el pic més alt de desànim , tot sol , de nit amb humilitat amb fred ,brut cansat en plena nit negra , aquest món es així , el fet de haber acabat O no , fa que puguis estar content O enfonsat de cansat ho estàs igual ,pero la diferència estar en acabar O no....vet aquí el meu gran error , no valorar lo que vaig fer. Us ficaré un exemple si hagués fet la trail la de 70 , l hauria acabat i a la mateixa hora O potser abans perquè al principi hauria anat més de pressa , hagués estat super content , però jo feia la ultra....
Em d aprendre a volorar les coses i saber de on venim , el món va massa depressa i tenim tendència a no valorar lo que fem .
N estic segur que d aquí uns anys cuan llegueixi aquestes línies , vist amb més prespectiva ho valorare molt més .

dimecres, 9 de maig del 2018

7 cims 58km 06/05/2018

Tan de temps esperant 7 cims , tan de parlar ne i ja està fet .Això és lo bo d aquestes coses en parles setmana darrere setmana i quan no et dones compte ja acabat...
La travessa començava a les 6 30 , he de dir que el dia abans  no em vaig prendre la prèvia com es mereixia una cursa com aquesta i vaig anar a dinar fora i tot i menjar pasta mai es el mateix . Això és lo que té tenir convidats el dia abans, però ara això no toca . La qüestió és que em vaig llevar a les 4 30 amb tots els preparatius que això comporta,  estiraments ,esmorzar ficat vaselina als peus i vestir me. 
Arribat just a les 6 20 , temps just de saludar a varis companys. Sense estar concentrat del tot i la sortida ple a reventar de gent decidim amb el sr Roger sortir a davant per la part exterior de l arc com que no hi ha xip tan és la qüestió és sortir a davant, de fet em va agradar tant la tàctica de la sortida que l any  vinent la tornaré a fer...
Sortida molt ràpida ,és important agafar un bon lloc de sortida per no tenir ningú davant que et faci de tap sempre i quan vulguis fer temps. Amb res ja sortim del poble urbanització amunt i ja em trobo amb el primer problema les bambes descordades i fluixes, lo que deia falta de concentració no vaig fer una bona prèvia el dia abans a nivell de menjar ni tampoc vaig arribar amb el suficient temps al matí per estar al cas de aquests detalls que són petits però importants...paro 30 segons i sprint cap amunt a roda del sr Roger que encara el tenia 10 metres.Fent l esprint em cre ho amb el sr Capdevila que en aquesta marxa és guanya el sou ja que per aconseguir fotos del cap de cursa té que sortir amb sprint sort que les curses que fa a l estiu el mantenen en forma una llegenda vivent, parlant de llegendes pujant amunt em vaig trobar la Mònica Mireia Guilera ,una institució local que justament aquella setmana la vaig conèixer per telèfon i allí em vaig presentar , li vaig dir sóc en jordi escofet, ella em va conèixer i em va donar ànims, sap greu afrontar la però la vaig adelantar , vaig pensar segur que m acabarà adelantant com al final va ésser....amb tot això em bé el cap que no he ficat el gps del rellotge per contar km i estadístiques així que l engego i recordo pensar Jordi o et concentres i estàs per la feina o avui no acabes dos km de cursa i encara no havia entrat en ella , així  que vaig mirar  de no lamentar me i fer-me mala sang com acostumo a fer i seguir amunt. En aquell mateix moment en plena pista direcció el clapi vell  el sr Roger va fer un canvi de ritme i ja el vaig perdre ,vaig pensar està com mai molt  millor que jo i amb molta confiança ,vaig decidir no seguir lo ja que tota la confiança que tenia ell em faltava a mi .Pujant el clapi vell primers problemes d estómac no pot ésser vaig pensar però al final normal ja que el dia abans no vaig fer bondat ,alli de baixada amb vaig creuar amb el sr jordi Agustí, sub 7 va fer 6 55 impressionant ja no el vaig veure més,un crack igual que el seu soci el sr isma castillo 6 40 al cual aprofito per felicitar .
Fem 2 cims i de seguida vaig que tindré que parar el mal de panxa contínua,  així que no m ho penso cambio de direcció  miro que no vingui ningú  i faig la feina , 3 minuts i torno en pista , no paro gens al habitualment del km 5 vaig bé d aigua i ja he perdut temps fa res.... així que miro de mantenir un bon ritme fins a Aiguaviva .He dit intento ja que no aconsegueixo treure el mal de panxa de sobre, estic pagant massa car el no haver menjat lo correcte el dia abans de cursa com faig sempre...aixi que passo per aiguaviva, control 1 ,paro a omplir aigua 1 minut i segueixo ja que tinc clar que hauré de tornar a parar al lavabo i perdre més temps...i dit i fet abans de travessar la carretera i agafar el camí cap al peu del montmell em paro 4 minuts aproximadament, entremig de tot això em trobo el sr Bernat Domènech un ex company de sant Ramon i un expert amb muntanya amb grans fites de cims internacionals a les seves espatlles.

Pujada al Montmell

La pujada al Montmell la trobo més dura de lo que tenia previst , el nou recorregut
Era més dur del que em pensava allí em va adelantar bastanta gent,entre ells un mite de muntanyisme penedesenc i ex company  de sant Ramon  com he dit abans Bernat Domènech.
Vam arribar a dalt Montmell  i sense temps a pensar ja estàvem baixant ....aixi anar fent per senders i més ò menys sense perdre posicions , ens anàvem adelantant uns als altres casi sempre els mateixos depèn si era pujada recte ò baixada cadascú lo seu jaja...
Allí va ésser un troç on em va costar mantenir un ritme constant però mi vaig esforçar...

Pujada MONTAGUT

Curiosament molta gent punxa al MONTAGUT, jo encara no se perquè és el cim dels tres més complicats que em va millor....
Faig una bona pujada i posterior baixada crec recordar que bastant sol....
Abans d arribar a l avituallament em trobo el sr Manu ,marit de la meva cosina Mònica,  vaig pensar em deu estar trepitjant  els talons preludi de unes de les proeses més espectaculars del 7 cims d'en guany que cap al final explicaré....
Allí vaig fer la parada més llarga ,no vaig mirar rellotge però 4 minuts tot estirar em vaig parar que van donar per molt ,saludar la meva tieta Àngela, omplir aigua menjar dolç i beure i saludar el sr Bernat Domènech  que causi vam arribar junts a tot arreu fins i tot a meta ,ell era la meva sombra segons quins trams i jo la seva sobretot a les pujades ,lo que donaria per tenir els seus pulmons .

Ascens al Formigosa

Tramp corredor fins arribar al Formigosa on vaig sobreviure bastant bé arribo fins el pic  amb gran esforç cansat i mullat ,ja que va començar a ploure , potser al troç més èpic...a mi personalment  aquest tros és el més dur en part per els 40 km acumulats i per la duresa del terreny bastant pedregos , sempre he sentit que si arribés viu al MONTAGUT  acabes 7 cims, jo aquí discrepo , per mi és arribar viu a dalt el Formigosa la clau per acabar, ja que després del Montagut bé un tros corredor i sense sombres que en anys de calor més d un li han deixat un ram de flors per allí i després pujar el Formigosa és dur perquè vens envelat  de córrer....

Castellar , les Agulles i retrobament amb un "artista"de les muntanyes 45 km després

No recordo massa bé la baixada del Fomigosa però la vaig  fer lo més de presa que vaig poder  s prou ràpid imagino , encara que les percepcions  a vegades són errònies cuan estàs en plena cursa ...pujant les Agulles crec que va ésser alli,doncs això  pujant  em va passar una d aquelles coses que em pasen poc trobar me el meu amic Roger en cursa un cop ell és fica Davant( EL SR Roger és amb qui vam fer la sortida per el lateral fora de pista ,però en línea i totalment legal,ho recordeu?), però el vaig trobar ,allí vaig pensar no ho estàs fent tant malament si agafo al sr Roger en el seu terreny... vam parlar uns instants i no sols el vaig gossar adelantar( cosa que no em va perdonar jaja, no us perdeu l últim  capitol), sinó que el vaig passar gairabé corrent en plena pujada , sense dubte aquets km fins arribar a pontons van ésser els millors , això sí baixant el Les Agulles camí de Pontons vaig aixecar el peu del acerelador,  no em convé gens cargarme de cames pensava constanment i volia arribar amb un mínim de garanties  per poder acabar els últims 10 km...

Ponton / Torrelles,  amb final de " película"

Diuen que sortint de Pontons hi ha el 8 cim aquell que no està escrit , no se si el podem considerar  un cim però si que es una pujada fins l hermita llarga i dura , però que s ha fer , així que em coloco el mono de treball i miro el rellotge estic per sota les 7 hores així  que tinc bastant clar que sinó tinc cap entrebanc baixaré de les 8 hores... i a partir d aquí faig la cursa administrant me al màxim per poder arribar a l últim  avituallament abans de les 7 30 bastant abans , així que començo la última baixada aquella que tothom en parla meravelles sobretot si arribés cansat de cames ja que té bastanta pendent i molta pedra ideal per l endemà cuna baixes escales recordar aquell lloc tant idili....a la baixada em pasa la meva cosina Mònica  amb un gran gest de força i de no tirar  la tovallola mai, vaig pensar que su mereixia acabar la cursa a tope de forma  per com s havia currat els entrenos , no em puc imaginar que li passava per el cap en aquell moment  però va ésser bonic que m adelantes és mereixia acabar la cursa donant t'hi i exibinse , amb ella corrent la llegendària Mònica Guilera , podríem dir que em varen adelantar les dos moniques sobre el km 55 aprox ...jo no vaig voler  variar el ritme sabia que entrava bé en sub 8 i no volia apretat més per por de punxar... ja només queda baixat un últim corriol fins el pont de les dous , que el creu ho mentres miro enredere i veig el sr Roger travessant el pont rient per la foto , mentre al mateix  moment li demana la hora exacte ,al minut exacte li diu , no val dir l hora aproximada un minut més ò menys et pot donar la glòria...o té la pot treure també té temps a dir me a mi abans de que digui res , no em diguis res ja parlem, a meta...tot això amb 10 segons , mentre agafa el timó de la cursa i és fica a córrer a un ritme infernal que em costa seguir lo , i jo que el vaig donar per mort a les Agulles,  únic lloc on ens vàrem trobar de la cursa sense contar aquell final que estàvem protagonitzant....si un dia em feia especial il·lusió acabar junts una cursa amb el sr Roger era aquella, ell l home de la paciència interminable la persona la cual més m ajudat desde fa dos anys ens moments difícils per poder estar al seu costat en aquell moment  i acabat junts , sr que algun dia ho llegirà i li agradaran aquestes paraules encara que ja li de dit moltes vegades, sempre bé de gust dir veritats....l últim km em va preguntar com anàvem de temps , ell que mai vol saber l hora que es aquell dia di ho volia, esclar fer menys de 8 hores al 7 cims de la seva dificultat...cuan li vaig dir sin i 52, fem sub 8 segur ja que estàvem  entrant a torrelles ja per el famós balcó baix...alli ja ens vam fet el primer xocsla se msns...els últims 400 metres només reiem ho havíem aconseguit a més acabant junts amb foto influïda de sr Colom i posterior abraçada,  uns abraçada amb pell de gallina i els ulls plorossos, recordo anat a felicitar a la meva cosina i comentar la jugada per allí... avui costarà dormir... tot lo que podia sortir bé avui hi ha sortit...
Aquest moment quedarà a la retina per sempre més inclòs avui mort de son i un més després de ls cursa em cauen les llàgrimes....
Realment lo millor de la cursa va ésser e, final així  que vull acabar aquí el relat a dalt de tot i ple d anedrelina no vull baixar