dimecres, 9 de maig del 2018

7 cims 58km 06/05/2018

Tan de temps esperant 7 cims , tan de parlar ne i ja està fet .Això és lo bo d aquestes coses en parles setmana darrere setmana i quan no et dones compte ja acabat...
La travessa començava a les 6 30 , he de dir que el dia abans  no em vaig prendre la prèvia com es mereixia una cursa com aquesta i vaig anar a dinar fora i tot i menjar pasta mai es el mateix . Això és lo que té tenir convidats el dia abans, però ara això no toca . La qüestió és que em vaig llevar a les 4 30 amb tots els preparatius que això comporta,  estiraments ,esmorzar ficat vaselina als peus i vestir me. 
Arribat just a les 6 20 , temps just de saludar a varis companys. Sense estar concentrat del tot i la sortida ple a reventar de gent decidim amb el sr Roger sortir a davant per la part exterior de l arc com que no hi ha xip tan és la qüestió és sortir a davant, de fet em va agradar tant la tàctica de la sortida que l any  vinent la tornaré a fer...
Sortida molt ràpida ,és important agafar un bon lloc de sortida per no tenir ningú davant que et faci de tap sempre i quan vulguis fer temps. Amb res ja sortim del poble urbanització amunt i ja em trobo amb el primer problema les bambes descordades i fluixes, lo que deia falta de concentració no vaig fer una bona prèvia el dia abans a nivell de menjar ni tampoc vaig arribar amb el suficient temps al matí per estar al cas de aquests detalls que són petits però importants...paro 30 segons i sprint cap amunt a roda del sr Roger que encara el tenia 10 metres.Fent l esprint em cre ho amb el sr Capdevila que en aquesta marxa és guanya el sou ja que per aconseguir fotos del cap de cursa té que sortir amb sprint sort que les curses que fa a l estiu el mantenen en forma una llegenda vivent, parlant de llegendes pujant amunt em vaig trobar la Mònica Mireia Guilera ,una institució local que justament aquella setmana la vaig conèixer per telèfon i allí em vaig presentar , li vaig dir sóc en jordi escofet, ella em va conèixer i em va donar ànims, sap greu afrontar la però la vaig adelantar , vaig pensar segur que m acabarà adelantant com al final va ésser....amb tot això em bé el cap que no he ficat el gps del rellotge per contar km i estadístiques així que l engego i recordo pensar Jordi o et concentres i estàs per la feina o avui no acabes dos km de cursa i encara no havia entrat en ella , així  que vaig mirar  de no lamentar me i fer-me mala sang com acostumo a fer i seguir amunt. En aquell mateix moment en plena pista direcció el clapi vell  el sr Roger va fer un canvi de ritme i ja el vaig perdre ,vaig pensar està com mai molt  millor que jo i amb molta confiança ,vaig decidir no seguir lo ja que tota la confiança que tenia ell em faltava a mi .Pujant el clapi vell primers problemes d estómac no pot ésser vaig pensar però al final normal ja que el dia abans no vaig fer bondat ,alli de baixada amb vaig creuar amb el sr jordi Agustí, sub 7 va fer 6 55 impressionant ja no el vaig veure més,un crack igual que el seu soci el sr isma castillo 6 40 al cual aprofito per felicitar .
Fem 2 cims i de seguida vaig que tindré que parar el mal de panxa contínua,  així que no m ho penso cambio de direcció  miro que no vingui ningú  i faig la feina , 3 minuts i torno en pista , no paro gens al habitualment del km 5 vaig bé d aigua i ja he perdut temps fa res.... així que miro de mantenir un bon ritme fins a Aiguaviva .He dit intento ja que no aconsegueixo treure el mal de panxa de sobre, estic pagant massa car el no haver menjat lo correcte el dia abans de cursa com faig sempre...aixi que passo per aiguaviva, control 1 ,paro a omplir aigua 1 minut i segueixo ja que tinc clar que hauré de tornar a parar al lavabo i perdre més temps...i dit i fet abans de travessar la carretera i agafar el camí cap al peu del montmell em paro 4 minuts aproximadament, entremig de tot això em trobo el sr Bernat Domènech un ex company de sant Ramon i un expert amb muntanya amb grans fites de cims internacionals a les seves espatlles.

Pujada al Montmell

La pujada al Montmell la trobo més dura de lo que tenia previst , el nou recorregut
Era més dur del que em pensava allí em va adelantar bastanta gent,entre ells un mite de muntanyisme penedesenc i ex company  de sant Ramon  com he dit abans Bernat Domènech.
Vam arribar a dalt Montmell  i sense temps a pensar ja estàvem baixant ....aixi anar fent per senders i més ò menys sense perdre posicions , ens anàvem adelantant uns als altres casi sempre els mateixos depèn si era pujada recte ò baixada cadascú lo seu jaja...
Allí va ésser un troç on em va costar mantenir un ritme constant però mi vaig esforçar...

Pujada MONTAGUT

Curiosament molta gent punxa al MONTAGUT, jo encara no se perquè és el cim dels tres més complicats que em va millor....
Faig una bona pujada i posterior baixada crec recordar que bastant sol....
Abans d arribar a l avituallament em trobo el sr Manu ,marit de la meva cosina Mònica,  vaig pensar em deu estar trepitjant  els talons preludi de unes de les proeses més espectaculars del 7 cims d'en guany que cap al final explicaré....
Allí vaig fer la parada més llarga ,no vaig mirar rellotge però 4 minuts tot estirar em vaig parar que van donar per molt ,saludar la meva tieta Àngela, omplir aigua menjar dolç i beure i saludar el sr Bernat Domènech  que causi vam arribar junts a tot arreu fins i tot a meta ,ell era la meva sombra segons quins trams i jo la seva sobretot a les pujades ,lo que donaria per tenir els seus pulmons .

Ascens al Formigosa

Tramp corredor fins arribar al Formigosa on vaig sobreviure bastant bé arribo fins el pic  amb gran esforç cansat i mullat ,ja que va començar a ploure , potser al troç més èpic...a mi personalment  aquest tros és el més dur en part per els 40 km acumulats i per la duresa del terreny bastant pedregos , sempre he sentit que si arribés viu al MONTAGUT  acabes 7 cims, jo aquí discrepo , per mi és arribar viu a dalt el Formigosa la clau per acabar, ja que després del Montagut bé un tros corredor i sense sombres que en anys de calor més d un li han deixat un ram de flors per allí i després pujar el Formigosa és dur perquè vens envelat  de córrer....

Castellar , les Agulles i retrobament amb un "artista"de les muntanyes 45 km després

No recordo massa bé la baixada del Fomigosa però la vaig  fer lo més de presa que vaig poder  s prou ràpid imagino , encara que les percepcions  a vegades són errònies cuan estàs en plena cursa ...pujant les Agulles crec que va ésser alli,doncs això  pujant  em va passar una d aquelles coses que em pasen poc trobar me el meu amic Roger en cursa un cop ell és fica Davant( EL SR Roger és amb qui vam fer la sortida per el lateral fora de pista ,però en línea i totalment legal,ho recordeu?), però el vaig trobar ,allí vaig pensar no ho estàs fent tant malament si agafo al sr Roger en el seu terreny... vam parlar uns instants i no sols el vaig gossar adelantar( cosa que no em va perdonar jaja, no us perdeu l últim  capitol), sinó que el vaig passar gairabé corrent en plena pujada , sense dubte aquets km fins arribar a pontons van ésser els millors , això sí baixant el Les Agulles camí de Pontons vaig aixecar el peu del acerelador,  no em convé gens cargarme de cames pensava constanment i volia arribar amb un mínim de garanties  per poder acabar els últims 10 km...

Ponton / Torrelles,  amb final de " película"

Diuen que sortint de Pontons hi ha el 8 cim aquell que no està escrit , no se si el podem considerar  un cim però si que es una pujada fins l hermita llarga i dura , però que s ha fer , així que em coloco el mono de treball i miro el rellotge estic per sota les 7 hores així  que tinc bastant clar que sinó tinc cap entrebanc baixaré de les 8 hores... i a partir d aquí faig la cursa administrant me al màxim per poder arribar a l últim  avituallament abans de les 7 30 bastant abans , així que començo la última baixada aquella que tothom en parla meravelles sobretot si arribés cansat de cames ja que té bastanta pendent i molta pedra ideal per l endemà cuna baixes escales recordar aquell lloc tant idili....a la baixada em pasa la meva cosina Mònica  amb un gran gest de força i de no tirar  la tovallola mai, vaig pensar que su mereixia acabar la cursa a tope de forma  per com s havia currat els entrenos , no em puc imaginar que li passava per el cap en aquell moment  però va ésser bonic que m adelantes és mereixia acabar la cursa donant t'hi i exibinse , amb ella corrent la llegendària Mònica Guilera , podríem dir que em varen adelantar les dos moniques sobre el km 55 aprox ...jo no vaig voler  variar el ritme sabia que entrava bé en sub 8 i no volia apretat més per por de punxar... ja només queda baixat un últim corriol fins el pont de les dous , que el creu ho mentres miro enredere i veig el sr Roger travessant el pont rient per la foto , mentre al mateix  moment li demana la hora exacte ,al minut exacte li diu , no val dir l hora aproximada un minut més ò menys et pot donar la glòria...o té la pot treure també té temps a dir me a mi abans de que digui res , no em diguis res ja parlem, a meta...tot això amb 10 segons , mentre agafa el timó de la cursa i és fica a córrer a un ritme infernal que em costa seguir lo , i jo que el vaig donar per mort a les Agulles,  únic lloc on ens vàrem trobar de la cursa sense contar aquell final que estàvem protagonitzant....si un dia em feia especial il·lusió acabar junts una cursa amb el sr Roger era aquella, ell l home de la paciència interminable la persona la cual més m ajudat desde fa dos anys ens moments difícils per poder estar al seu costat en aquell moment  i acabat junts , sr que algun dia ho llegirà i li agradaran aquestes paraules encara que ja li de dit moltes vegades, sempre bé de gust dir veritats....l últim km em va preguntar com anàvem de temps , ell que mai vol saber l hora que es aquell dia di ho volia, esclar fer menys de 8 hores al 7 cims de la seva dificultat...cuan li vaig dir sin i 52, fem sub 8 segur ja que estàvem  entrant a torrelles ja per el famós balcó baix...alli ja ens vam fet el primer xocsla se msns...els últims 400 metres només reiem ho havíem aconseguit a més acabant junts amb foto influïda de sr Colom i posterior abraçada,  uns abraçada amb pell de gallina i els ulls plorossos, recordo anat a felicitar a la meva cosina i comentar la jugada per allí... avui costarà dormir... tot lo que podia sortir bé avui hi ha sortit...
Aquest moment quedarà a la retina per sempre més inclòs avui mort de son i un més després de ls cursa em cauen les llàgrimes....
Realment lo millor de la cursa va ésser e, final així  que vull acabar aquí el relat a dalt de tot i ple d anedrelina no vull baixar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada