Mitja Espirall 18/11/2018

Cami mitja Espirall i 10k lavern 04/11/18

Després d anular el dia 28/10/18 la cursa del cava de Sant Sadurní per culpa de la pluja , me centrat en guanyar velocitat i fer curses més curtes i d assfalt , espero que en bon criteri ( això aviat ho sabré perque m estic buscant un mister ) però de moment entrenant sense pressió i anar fent per sensacions .
Això del asfalt serà difícil em fa mal el peu i estic entrenant dia si i dia no i anant al fissió , a acostumat a ritmes baixos , això de córrer tanta estona seguida sense parar costa, però en aquesta vida mai he vist que ningú guanyi res sense treball a derrere , aquesta vida "tot costa " com diu el gran guru en  Pep   .

Així que em vaig trobar fent la 10k de lavern amb casi 47 minuts està bé ,però la meva millor marca en una 10 k és de 44 minuts així que encara estic lluny del meu tope i em queda molta feina per fer .

Tinc ganes de tenir entrenador i treballar hi una mesos i saber on tinc el meu tope i el meu màxim , i provar diferents distàncies tant en asfalt com en muntanya , i fer muntanya tècnica i amb pista i saber en quina distància i modalitat sóc millor , perquè jo diria que sóc millor en distancies de entre 50 i 75 km entre 2000 i 4000 + i en llocs tècnics que faci la cursa més lenta , però al igual em sorprènc a mi mateix i resulta que on trec més bon resultat és una 10 k de muntanya tècnica O en una mitja d asflalt , de vegades la vida et sorprèn així que tinc ganes a 2 / 3 anys vista probar varies modalitats i veure on sóc millor ,perquè potser em penso que lo meu son les rosetes amb ulls blaus i al final resulta que soc un crack de la samba i em trobo a Brasil movent la cadera .
Aquest camí sera emocionant i mirare de compartir ho sempre que es pugui ja que anar sol és molt aburrit , amb els meus dos idols i referents , un d asfalt que a més es un professor mai he après tant com amb ell , té totes les dades de ultra trail Mister win (el mister chip de l ultra fons el sr Varias)i l altre de muntanya , bé el sr Fos és ídol total , tot ho fa bé , jugui a la posició que jugui sempre està allà davant i com no el meu descobridor i sr amb una paciència ilimitada com és el Sr Roger , ja que dec ésser la persona que més preguntes li he fet ( tret de la seva dona esclar )  i el que més vegades m ha aixecat , el sr Roger , és un mister a la sombra ....

Per cert srs encara em de ficar data però el sopar de Nadal , ara sabré si llegiu el blog Jaja

Post ultra Pirineu i km vertical La Granada

Després d acabar l ultra Pirineu , no com m hagués agradat ,però al cap i a la fi la vaig acabar , en una cursa que abandona gairebé el 40 % de la gent que la comença ja és un èxit acabar la . En fi m ho vull treure del cap i mirar endavant. 

3 setmanes més  tard el 12 octubre va tocar fer amb família i a casa el km vertical de la Granada , més una festa i pasar unes hores divertides amb amics i companys del poble , pujar de santa fe a la Granada ( uns 800 metres ) en gairebé 4 minuts , massa lent , l any vinent haurem de millorar ho . Però ens ho vam passar molt bé ja que tots en coneixem .
No he tornar a fer ho , però prometo que hi aniré a fer alguns entrenos en forma de sèrie , bon lloc per practicar sèries en pujada .

Ultra Pirineu 2018

Ara que ja fa 3 setmanes de la ultra Pirineu i que tot es veu millor el cos ja està descansat i els pensaments negatius ja estan fora , és un bon moment per fer balanç de la gesta aconseguida que no es poca .
Primer de tot i amb total merexament voldria donar les gràcies ( encara que se que ells cuan ho lleguixin no ho reconeixaran)
Al sr Fos , al sr Varias i al sr Vives ,peçes claus abans després i durant la cursa per jo poguer la acabar
També voldria dir i això m ho dic a mi mateix , que no faré cap més ultra de més 100 km i 6000+ sense preparar ho com la cursa es mereix , al final vaig acabar.
Pero va ésser per la experiència en altres que no vaig acabar , que em varen ajudar a no fallar en lo mateix, com no quedar me sol a la nit i portar la roba dintre bosses perquè no es mulli amb la suor i al fer fred tenir-la calenta , tambe vaig contar cada pas , sempre curts , mirant de trepitjar en pla sempre , les pujades sempre caminant , les baixades en pedres també caminant i només deixar me anar en baixada i pla evitant de torsar me el peus i guardant cames fins el final i a partir de Gósol totalment camiant i jugant amb els temps de tall i descansant .
Un lio de tàctica però no en tenia més si volia acabar 
Com he dit abans ,vaig mirar de no competre errors que en altres ultres em van portar a l abandó con no anar de nit sol , portar roba seca dintre la motxilla dintre una bossa esclar sinó es mulla i sobretot Portar el tema begudes i menjar correctament que això és potser lo únic que Porto bé sempre encara que ho dic amb la boca petita per si d acas .
Nose si llegirà molta gent aquest blog pero faria una recomanació , començant per mi el primer , fer una ultra de 110 km , vol dir una molt bona preparació i experiència en aquest tipus de prova , és un error pensar que per haver fet alguna marató ja pensar que un estàs preparat , aconsellar agafar un entrenador O si més no mesos abans preparar ho bé , demanant opinió amb la gent que la fet i llegint blogs O mirant algun vídeo de corredors pro que expliquen que fer una ultra no es arribar i moldre , si vols disfrutar d acabar una ultra com l ultra Pirineu , hi ha molta feina ,sacrifici i molt d ofici en els moments dolents que amb aquestes distàncies sempre arriben en un moment O altre ,i de lo que realment estaràs satisfet en acabarla es de tots els mesos de preparació i de lo dur que han estat a la vegada que també has disfrutat de cada entrenament , Crec que aquesta és la mentalitat per fer algo així.
Imagino que no tothom hi estara d acord al final es la meva opinió , la opinió de una persona anònima , de una persona del carrer que cuan va per el seu poble ningú sap que he fet l ultra Pirineu i ningú li pica l esquena per felicitar-lo , al final el món funciona sol i cadascú té la seva manera d ésser feliç , com diu el meu amic quina diferència hi ha entre guanyar la Champions i la final de la copa Penedès? Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions

Occ Chamonix

Grans 5 dies a Chamonix , després de coronar el Kilimanjaro encara amb l adrenalina al cos vam anar al Bressol del ultra trail , quina setmana més elegant i carregada d emocions i energies renovades vam passar a Chamonix, un lloc que per poc que pugui vull anar repetint any rere any encara que sigui per anar animar :)
La cursa en si de 56 km molt corribles en bona part del recorregut ,però això a vegades et pot anar en contra sinó saps controlar el teu cos .
Una sortida de més de 2000 corredors espectacular amb una posta en escena magnífica tot i ésser la cursa més curta i amb menys renom
Al final 9 hores  30 minuts  , de menys a més  , exceptuant els últims 4 km de baixada que em van sobrar i vaig patir de cames i sobretot els últims 2 que pases per dintre Chamonix i tot t anima i cualsevol no corre , cosa que va fer que vagi arribar a la meta sense aire i gairebé marejat però això sí amb la gent animant per tot el recorregut i jo tornant als aplaudiments , salvant les distàncies però salvantes molt i molt ehh em vaig sentir futbolista per un moment i l afició aplaudint i dient el meu nom , no eran 80 000 persones , unes cuantes menys però vaja un corredor de 4 com jo s agraeix i molt , només per això ,per l escalfor i els ànims del públic durant pràcticament tota la cursa val la pena tornar hi un altre any .

Encantat de compartir l experiència amb el sr Fos i espero l any vinent poder tornar hi amb ell i més gent si pot ésser .

Kilimanjaro

Avui al raco de pensar ara que la sang ja s ha tornat més clara i que la trempera ja no es matínera és un bon moment per fer balanç .

Diu la llegenda que el Kilimanjaro et canvia la vida , bé això és aviat per dir ho , crec que fins el dia que em retiri de la vida no ho podre dir això ...De moment m ha fet canviar alguns pensaments O m ha fet sorprendre encara més de lo que pot fer el cos humà , cuasi tot són experiències bones i positives pero algunes de no tant que tambe s han de passar per aprendre tot a la vida val , és qüestió de saber ho transformar i allí dalt és el lloc ideal per canviar els pensaments de dolents a bons.

Miraré de fer ho amb 8 capituls un per dia ajuntant el primer i segon dia i la resta individuals

Dia 1 i 2 / 18/08-19/08/. 2018

Primer dia viatje de Barcelona a Dubai
Per cert Dubai molt extrany gent molt tapada mirades perdudes tot molt molt espès ...és una mezcla de país del futur i del passat molt modern en cuan a instal·lacions però molt enrrere en cuan a etica , crec que en pocs països em sentiria apàtic i desconfiat .
A Dubai unes 6 hores i avui cap al Kilimanjaro amb escala inclosa sense baixar del avio cosa que fa que el viatje duri gairebé un dia , diumenge arribar al aeroport allà les 21 00 pagar el visats i ja estem dintre el cotxe direcció l hotel sense temps a més arribar a les 23 00 sopar i dormir en un llit en lo que seria el dia més plàcid de tots i sense saber lo que vindria per davant .

Dilluns dia 20/08/2018

A les 8 00 a esmorzar i a les 9 00 trobada amb el guia per el control de material
Primera toma de contacte amb el gran Samuel ...
Vam anar a Gazzele(que es l empresa que organitza la travessa amb el sr Chris de jefe)
Allí ens esperava un autocar al més pur estil Àfrica amb tots els porteadors i tots cap dintre ,uns 20 érem i cap a la porta de la ruta maxame .Allí firmar esperar un mica cargar el picnic i cap amunt sobre la 13 00 del migdia

Cami al Kilimanjaro

Bon dia , com no estic al meu raco de pensar al bar on aquí ningú sembla estar nerviós per el gran repte que comença dissabte a la nit cuan agafem l avio i sobretot dilluns cuan comença la ruta
Tot és preparat i tot apunt per arribar més amunt que mai , diuen que anar al Kilimanjaro et canvia la vida
Ganes de saber com
Tants mesos pensant i ara ja tinc la maleta feta , no sembla que pogui ésser però es ven veritat

17/08/2018

Només un dia l any puc dir que demà marxo al Kilimanjaro i aquest dia és avui
Que curiós esperant tant una cosa i cuan arriba sembla que no sigui veritat...
Nose si un es pot entrenar per un viatje així,però l emoció de no saber el que passarà em fa aixecar del seient a hores d ara...
Tot està per escriure...

18/08/2018

Avui si es l últim dia no hi ha més a partir de demà res tornarà a ésser
Ens canviarà la vida diuen

Avui és el principi del final , un final que durarà 9 dies , menys nerviós del que em pensava , imagino perquè encara estic al lloc de pensar i tot mes familiar , un cop sobre l avio tot serà diferent

M esperen tres grans reptes amb poc més de un mes
Kilimanjaro
occ
Ultra Pirineu

Després de un Juny i mig juliol per olvidar sembla que torna a sortir el sol , lo difícil de la vida és sobre viure amb dies de pluja , però sense aquets dies no valorariem tant els dies de sol