TéNi15 dies abans de la cursa els nervis a flor de pell,sense saber si he fet els deures i amb dubtes masses dubtes que espero vagin marxant poc a poc....per sort tinc l ajuda de uns bona amics amb molta experiència on els seus consells estan essent claus per canalitzar tantes emocions i pensaments negatius .... Però ja està fet i decidit... mai a la vida hagués pensat que jo un noi en molts moments de la meva vida més de viure de nit que dia (no cal profunditzar crec que tothom s ho pot imaginar de que parlo), podria ésser capaç d encara un repte tan majúscul.
Tot i quan més s acosta el dia més dubtes tinc , això no és gens bo la veritat és aquesta ...com més dubtes més possibilitats de no acabat, crec que no sóc conscient de les dificultats que em trobaré potser per això dubto tant...estic parlant amb companys amb experiència en la muntanya aquesta dies i totes les opinions t ajuden d alguna manera ,potser assumir la derrota en cas de que arribi... desde principi d any entrenant per arribar bé els 2 de juny però no ha estat així...pero el passat no és pot canviar així que tocarà assumir el present...
De moment estaré els 15 dies pròxims només fent exercicis de recuperació per almenys mirar de començar sense molèsties...a vegades la vida et sorprèn i mai saps lo que t espera a la muntanya, jo vull estar a la sortida per si la vida em sorprèn, no em vull rendir abans de començar...
24/05/2018
Després de tornar al fissió ahir i d estar encara amb la musculació adolorida esperant que es recuperi per d aquí 8 dies,no tot són males notícies.Ahir tenia que veurem amb la nutricionista i he recuperat una mica de pes que em feia falta ,però lo millor de tot baixant massa grasa i pujant massa muscular ,els retocs que vàrem fer fa 3 setmanes han donat resultat ....això m ajuda a ésser optimista si puc controlar el tema nutricional ja tindré una batalla guanyada ja que la batalla del cansasi y problemes físics aquesta de ven segur que la tindre perduda .... La clau estarà en el tema psicologic si també la puc guanyar ja tindré dos de guanyades i això em donaria molta números de poder acabar .
27/05/2018
Assentat a un racó del bar sol i pensatiu aquí tothom parla del partit d ahir, te'n dones compte que la vida continua , que la gent li és igual que tu tinguis bastions en 6 dies tothom té la seva vida i que els teus pensaments i preocupacions res té a veure amb el món...
Sempre he pensat perquè a les cafeteries i bars només i van homes....segur que té una explicació de conducta de l home en vers la dona, però avui això no toca...
Per el cap em passen coses tan contradictòries com no saber com em trobaré de cames dubtes per si me preparat prou ò no... ò com si he nascut per les ultres trail de llargues distàncies a vegades em pasa per el cap això, i si acabo sense molèsties i bé...alucinant eh com em poden passa per el cap coses tan diferents...
He decidit d aquí a divendres anar preparant les coses cada dia una mica ,avui que tinc més temps em preparare les dos bosses de vida claus per poder acabar Bastions
29/05/2018
Avui tocava fer anys, això només passa un cop l any i el dia era avui...moltes coses només passen un cop l any i de vegades no ho sabem fins el dia que passa...o simplement han passat i no ens donem compte...avui toca reflexionar assentat al sofà amb la tele apagada i la llum tènue fent que la meva sombra sigui més llarga de lo normal...avui ningú parla de futbol i tothom està en silenci....el silenci que em fa reflexionar i agrair a tota la gent que avui a invertit un dels béns més vens preuats que tenim , el temps...avui no toca pensar amb cap cursa toca disfrutar del bon dia que he passat i que ja és història....
01/06/2018
Ja estic al llit ,pensant en la seguent vegada que escrigui , ja no serà abans de la cursa ja serà després i el discurs serà un altre , mentre escric aquestes línies se'm tencan el ulls, potser i només per avui que faci cas al cos i em fiqui a dormir demà ....demà serà un altre dia diferent però un dia més ,espero que un bon dia...
03/06/2018
No he nascut per les ultra trail ara ja ho sé segur , i menys mal sinó quina feinada se'm venia a sobre....
Podria començar amb un discurs derrotista ò negatiu ò inlus realista ( encara que la realitat depèn qui la explica és blanca ò negre,sinó pregunta li a dos economistes aixo) ...Pero m agradaria explicar tal cual em va anar cursa explicant el present , com si l estigués fent en aquets moments sense perspectiva com si cada paraula que escric fos un pas de la cursa.Per això ho explicaré amb primera persona i com si estigués fent la cursa a mida que vaig escrivint.
Curiosament una cosa que sempre porto malament la nit abans per culpa dels nervis , el dormir em refereixo, ho he fet bé, a les 21 30 ja dormia y me aixecat a les 4 00 . Amb tot el temps que fa que espero això i d aquí dos hores ja començo .Ho tinc tot apunt ja només queda anar fins a la línea de sortida i començar , arribo saludo algun company i companya i em fico a la línea de sortida molt allunyat del focos com m agrada a mi ,nerviós però és normal és el meu debut en una gran prova , mai a la vida m hagués pensat que jo era capaç d estar a la línea de sortida de una prova així ,perquè contràriament a lo sol pensar la gent només per ésser allí sortint havia invertit molta suor i moltes hores , però només per el simple fet d estar a la línea de sortida tot val la pena ....
Tocan les 6 i el món es para per un moment per mi i comença la cursa...
Em fico entre els 20 últims penso això és llarg i a mi com a novell em toca estar aquí derrere ...recordo tenir ganes de pixar només sortir , així que a la mínima que puc paro a un corriol a fer un riu i esclar les poques persones que tenia derrere em pasen , així que em fico l últim si si l últim al km 1 si hagués control sortiria com últim de la cursa ho vaig trobar anecdòtic però a la vegada curiós , esclar que l últim algú ho té que ésser i vaig ésser jo per uns minuts , vaig tocar la " glòria " per uns instants
Camí de Núria , mitja marató amb 2100+ espectacular
De cami del Puigmal només recordo de pujar i pujar i sobretot passat Fontalba molt empinat i el sol al clatell que em va costar car, ja que cuan em vaig ficar crema estava escaldat , també recordo la neu per els voltants del corriol de pujada i pensant a la baixada tocarà esquiar ,però lo que mes recordo és la cantitat de gent em va adelantar , la majoria de la cursa de 70 unes 50 o més no els vaig contar , lo que sí em vaig fixar era com m adalantaven ,i la majoria hiperventilant, i jo que anava a un ritme anar fent per no arribar a dalt de tot amb el cor a fora ,pensava dintre meu, m agradaria saber cuan d aquests ho acabaran pagant o no...ja que aquestes coses es poden pagar car a la llarga ,però mai ho sabré .
Lo que si em donava compte que l oxigen allí dalt anava i em va començar una mica el mal de cap...arribem dalt i sense temps a res ,només disfrutant del paissatje tot nevat em tiro en picat avall sobre la neu literàriament, alguns trams esquiant per sobre d altres de cul avall per relliscades però la gran majoria de metres són enfonsant les cames 15 ò 20 centímetres per dintre la neu...la veritat volia guarda cames però el terreny molt abrupte i nevat tot i anar lent notava com es cargaven les cames , volia arribar en 4 30 a núria com a molt tardar però hi vaig arribar amb 5 15 , tot mullat i tocat de cames . Tocava canviar se tot de dalt a baix ,cuan dic tot és tot només la motxilla i els pals sobreviuen la resta tot net bambes incloses...fins ara havia anat amb les trail per córrer i allí em vaig ficar les ultramax confiant que em durien a la gloria.Vaig saludar al sr Joan Garcia que li feia el seguiment a uns crack de les ultres el sr Pepo vives...D allí vaig sortir amb 6 hores de cursa sobre les 12 00,allí vaig tenir clar que la meva fantasia d acabar la cursa en 20 hores començava a trontollar....
La no olla a Núria fins al pic de l aguilà
He de dir que a Núria em vaig canviar del tot i vaig estar més temps del que voldria però és així...i sortint de Núria al no fer els pics doncs et feien passar per uns metres més avall per sobre els arbustos sense cap mena de corriol i amb molta pendent , O sigui el peu molt intestable i mai trepitjant pla , relliscant tota l estona amb la pendent de costat es mortal , és pateix molt , amb l agraujant que de tant en tant et trobes alguna ladera de neu de uns 10 metres amb el perill d anar avall , que de fet és lo primer que em va passar al passar la primera , relliscar 25 metres avall fins que vaig sentir una veu que deia , clava els pals !!! I així ho vaig fer , després toca pujar que es molt pitjor que baixar reslliscant amb la neu avall...
Un sr em va explicar com evitar caure , és cuestio de clavar bé els tacons de la bamba pasos curts i paciència molts paciència....i aixi vaig arribar com vaig poder al refugi del pic de l àliga i clar lo primer que em be el cap és dir , quin tomb i quin fart de patir per arribar uns metres més amunt al refugi de Núria . Recordo que vaig arribar allí tard molt tard per els pocs km que portava , i amb desgast més desgast del que em pensava , O sigui anava malament de temps per els pocs km que portava i més cansat de lo normal , però amb les esperances intactes
Camí cap a coll de 3 pics , 10 km pluja pedra i travessar un riu
Sempre em sorprèn com canvia la meteorologia en un instant a la muntanya això és lo que va passar sortint del refugi es va tapar el temps i mentres pujàvem no em vaig donar compte que tenia en impermeable ficat i m estava caient pedra, sort que no gaire groses ,i també tenia les olleres entelades O sigui no veia res i casi casi caminava d esma , va ésser molt dur aquests tros perquè vaig anar molt lent els km no passaven, 18 minuts algun 20 minuts per fer un km molt desesperant ,però tocava picar pedra i sobretot tenir paciència , així vaig anar sobrevivint fins que em vaig trobar baixant la vall ja sense aigua directament a un riu sense pedres per trevessar lo , O sigui que s havia de trevessar ficanti a dintre i mullante els peus , això hagues sigut lo fàcil i n estic segur que es lo que va fer la gent del davant , jo vaig tirar les bambes a l altre cantó peus mullats i gelats que no va anar malament i després parat aixuegat els peus canvi de mitjons i 20 minuts perduts...recordo estar asentat a la vora del riu i veure unes vistes espectaculars amb tot de muntanyes super altes i nevades disfrutant d aquell moment...sense temps per més amunt que fa pujada em trobo al pic de tres colls allí control i una mica més avall control i penso són les 5 de la tarda porto 11 hores i només 41 km , això si mai amb una marató (que es lo que portava fins aleshores) , m havia trobat amb neu ,calor ,fred ,predra , acabar xop i canviar me del tot , travessar un riu descals i clar 4000 + gairebé , potser vaig estar 20 o 25 minuts al avituallament asentat i esgotat , el meu pla de parar poc als avituallaments on no hi havia bossa de vida va anar al "garete" , gairebé res de lo que havia pensat estava sortint bé , però bé allí estava encara amb les ilusions intactes .
Baixada de 15 km cap a coll de marenell i posteriorment a Pardines
Tinc que dir que aquests 15 km següents eren els més corribles.
Però fins a coll de merenell , com que anaves borejant el coll casi sempre de costat i a mi em costa molt agafar ritme així a més el troç de dalt el corriol quedava enfosat i era estret i jo que sóc poc tècnic em costa correr ràpid , a més no podia les cames les tenia cansades , I això que havia anat asegurar cames i tota la cursa però el terreny tant tècnic i amb tantes pendents altes era imposible guardar res ja que les mateixes pendents obligaven a les cames a treballar dur , vull deixar clar que això sempre amb el meu nivell que diguesim per no ésser massa dur amb mi mateix , de principiant .La percepció pot variar depèn el nivell de cadascú , el primer que va fer 13 hores segur que va ésser un passeig tota la ultra.
Un cop fent una gran baixada arribo a coll de merenell , és on vaig parar menys ,cargar aigua i cap a pradines que estava a pocs km i tot baixada...
Al sortir del control sento un sr que diu una frase per l història " ara bé pista 3 km i després 3 km de corriol ràpid "
Pista vaig pensar? No recordava lo que era pensava que allí no existia això ,
Va ésser impresionant trotar 3km ,inclòs fer sub 6 en un km ( record meu en la ultra ) , no m ho creia , això just abans del corriol un mal de panxa terrible , ja hi som ni cuan puc correr , el cos em deixa córrer ....
Vaig tingué que anar sota una abre que no em veiés ningú i cap al lavabo ...i després corriol avall acabant amb una pista que em va portar a pradines , a les 19 30 de la tarda , i només havia fet 55 km i ja estava apunt de fer se de nit.
De cami al Taga
Tots tenim un ram de flors particular en cada cursa , bé el meu el vaig deixar al Taga que hi farem la última pared de pocs metres segurament però que a mi se va fer interminable per tot lo que portava acomulat i perquè era de nit i feia humitat vaig decidir deixar el famós ram de flors a dalt . I això que després de descansar uns 45 minuts a pradines on vaig fer cuasi de tot , veure molt de líquid , canviar me ficar me parxes al peus ja que les llagues estaven a punt de fer visita ,canvi de mitjons , vaja que vaig fer un complert allí dintre , amb la simpàtica de les " enfermeres" ,això semblaven per con anaven vestides totes de blanc i per com arribava la gent allí , el que anava més bé , feia alguna broma però poca cosa més , allí vaig veure abandonar molts gent , de fet la meitat de gent que arribava allí abandonava , penseu que anava dels últims i allí tots érem més aviat dolents sense despreciar ningú , ja m enteneu l expressió ...vaig sortir d allí com coet amb les forces renovades i no em feia mal enlloc vaig pensar ara és el meu moment , tots tenim un moment a una cursa i jo per fi havia trobat el meu , així que sorto trotant Adelant a 7 persones mentres vaig pujant al peu de Taga , penso he de mirar d arribar de dia a dalt el Taga, doncs res més lluny que al realitat , això va durar 3 km , després es va començar a complicar el terreny molt tècnic mullat i feia fred jo tenia tota la roba humida , vaga que arribar al avituallament del pou del Taga que tan sols estava a 8 km de Pardines em va semblar que tardava l eternitat , vaig pensar amb aquesta cursa no pasen els km és una passada...resumint que arribo al km 63 fosc i negre amb una humitat terrible i encara per fer la gran gesta , pujar la pared final del Taga que la tenia davant i tot i ésser de nit veia els llums de la gent i sospitava que pujar allí em costaria la vida i uns cuants rams de flors i així va ésser , un cop a dalt lo primer que vaig pensar com pot ésser que tan sols 10 km enrrere estigués tan bé i alli dalt estava per tirar , no vaig trobar resposta encara que segurament la té.
Penso ,Bueno ara vindrà una bona baixada fins al km 68 que és on es separa la cursa i aniré trotant i ja està . Doncs no , no va ésser així , de fet en aquesta cursa res de lo que pensava fer ho vaig poder fer O gairebé res , estar clar em falta molta més experiència ....doncs res baixada emlpinada molt empinada , amb herba fang i aigua i molta humitat sumat a les meves bambes molt còmodes sola alta tot lo que vulgueu però sense tacons , doncs això vol dir que a la mínima velocitat estàs a terra , vaig caure dos vegades d esquena que em va tremolar hasta l ànima , això em va fer agafar inseguretat ,així que va tocar baixar fent passos curts i amb pals davant O sigui igual O més lent que pujant , bonament arribo al km 68 on hi ha el desvio cap a ribes per els de la cursa de 70 i cap a Bruguera per els de la 92...aquí va començar el principi del final.....
Camí cap a l infern , 4 km que ho canvien tot i per olvidar O potser per recordar el temps dirà.
Just aquest punt al km 68 em quedo sol tothom qui tenia aprop es desvia cap a ribes , els següents 2 km són tenebrosos com si l atmosfera s hagués ficat d acord em trobo cami de Bruguera amb boira arbres al mig i molta humitat ,tota la roba mullada i els primers fantasmes que comencen aparèixer de fer masses fantasmes cap pensament bo , és com si la caixa del pensaments dolents s hagi desprecintat i començin a caure tots a més sumats que em vaig perdre per la boira , això sí pocs metres ja que l únic bo d aquests troç que em vaig ficar el track i el rellotge em va avisar que estava fora de ruta , la boira té això que no deixa veure les senyals i et desorienta i molt , potser vaig estar 40 minuts per fer aquests dos km molt de temps massa...Arribo a Bruguera amb una lluita mental que mai havia tingut .Recordo sortir de la boira entrar al poble que serien sobre les 00 00 de la nit ( hora que pensava arribar a Ribes, ilus que sóc ), arribo al avituallament 4 persones només hi havien dos xiquetes molt maques i simpàtiques tot sigui dit que esperaven als seus marits , que de m hagués estat estar casat en aquells moments , però la realitat es dura i cap de les dos m esperava a mi , i dos persones més del avituallament , em vAn acompanyar a dintre un local , tenebrós per el silenci que s escoltava em vaig asentar i l escena em va superar , recordo estar asentat pero dir marxo de aquí que sinó plegare , era tot negatiu allí dintre poc menjar tot desordenat i el silenci com he dit , no us podeu imaginar com pot ésser de creuel el silenci la soletat i el cansament , de fet per mi van ésser mortals ....sorto d allà pitjor de com hi vaig arribar cosa que no m havia passat en cap avituallament.
Sorto d allí i de cop em trobo per dintre una riera amb aigua fang ,molt de fang , molts troncs a més cobert per la part de dalt cosa que em feia anar mig acotat , relliscant varies vegades , no m ho creia que feia jo allà aquelles hores sol i amb aquell terreny i em preguntava perquè et fan això al km 71...però la culpa era meva ningú mi havia obligat a estar allà , aquell últim em va semblar etern...per fi sorto d allà i em trobo al control de la carretera just abans d encarar la pujada a la Baells que era el km 75.Arribo sense ànima , sense forçes , amb alucinacions i veient vissions tot molt desagradable , em marquen el noi del control em diu va ànims que vas bé de temps , li pregunto cuantes persones tinc derrere i em diu unes 10, i que queden 21 km (jo em pensava que quedaven 16)uff la última mala notícia , allí el cap em treu fum , estic al limit del agotament mental , però tot i això paso el control i continuo però cuan encara el camí direcció la Baells , el cervell en dóna una mala passada i sense pensar m ho , tot instintivament dono mig tomb torno a la carretera i li dic el sr del control que abandono ...lo primer que vaig pensar 6 mesos entrenant per allo ,per quedar-me a 5 o 6 hores a peu de la glòria , però estic tant cansat que no em queden forçes ni per castigar me , espero uns 15 minuts i em venen a buscar amb cotxe per portar me al pavelló de ribes .
La part més dura del dia.
Sempre he sentit que en la vida les vivències dures són lo que et fan madurar i lo que et corteix....suposo que és veritat ,Pero lo realment dur es cuan passa no ara que ho escric lo dur va ésser aquell 3 de juny a la 1 de la matinada cuan sorto del cotxe passant amb total indiferència per la gent , gairebé ningú em mirava com si fos un del públic...entro al pavelló i demano les dos bosses de vida només tinc ganes de sortir d aquell pavelló i anar cap al cotxe , però perquè , un cop al cotxe em fico a plorar , vet aquí tota la presa que tenia...i just en aquest moment ni abans ni després per mi és el moment amb el pic més alt de desànim , tot sol , de nit amb humilitat amb fred ,brut cansat en plena nit negra , aquest món es així , el fet de haber acabat O no , fa que puguis estar content O enfonsat de cansat ho estàs igual ,pero la diferència estar en acabar O no....vet aquí el meu gran error , no valorar lo que vaig fer. Us ficaré un exemple si hagués fet la trail la de 70 , l hauria acabat i a la mateixa hora O potser abans perquè al principi hauria anat més de pressa , hagués estat super content , però jo feia la ultra....
Em d aprendre a volorar les coses i saber de on venim , el món va massa depressa i tenim tendència a no valorar lo que fem .
N estic segur que d aquí uns anys cuan llegueixi aquestes línies , vist amb més prespectiva ho valorare molt més .
